dissabte, 10 d’octubre de 2009

Difícil d'explicar

Ves a saber tu què collons estaria pensant aquest l’Oli quan va decidir barrejar aquesta bestiesa de Xisca de Gardi i una cosa tan seriosa com el teiatru. El fet és que, i segur que amb sense voler, m’ha cardar una feinada a sobre que no se pas per on fer-la passar. Al voltant d’aquest esdeveniment s’ha creat un clima de prefesta major com poques vegades havia notat. Confusió, esverament, corredisses pel feisbuc, desordre, llistes d’entrades... Ah, i sobretot preguntes, moltes preguntes provocades per l’absurd de tot plegat.
El meu pare, que acostuma a passar el sedàs de la lògia i la coherència a tot plegat, ja m’ha dit que vindrà. Vindrà amb la mare i uns tiets de Badalona. Vindrà perquè sap que Xisca de Gardi és alguna cosa propera a la família, però el noto incòmode, poc segur. No acaba d’entendre si és una obra on el seu fill hi actua, si només hi ven les entrades, si hi guanyarà calers, si n’hi ha cardat una morterada o si tot plegat és una broma. Perquè que quedi clar que si és una broma al meu pare li agraden molt, no us penseu, però si és una cosa per riure ell prefereix saber-ho, preparar-se per l’ocasió.
El fet és que la gent em pregunta coses que jo no sé contestar. Em pregunten què fem a Xisca de Gardi, qui som, si s’hi poden apuntar, si tenim estatuts, conveni amb l’Ajuntament, qui n’és el president, em porten currículums per si necessitem contractar a algú, rebo trucades d’uns que ens volen implantar els plans de riscos laborals, protecció de dades i l’ISO 2009... I jo que no sé què dir-los.
Que aquest esforç d’explicar-me, serveixi per a tothom i no ho hagi de tornar a fer.
Xisca de Gardi som molts, uns ho sabem i d’altres ho son sense saber-ho. Xisca de Gardi té gurú i no pas president i és en Pep de ca l'Oller. Xisca de Gardi és desordre, impuntualitat, xuts al pal i pixades fora de test. Xisca de Gardi fa més tiberis que els Rotarys i veu Juvé i Camps. Xisca de Gardi és el nexe d’unió del Passeig, l’Atlètic, l’Atlètica, en Jepet, en Baldirò, en Xabanet, en Mià, Kitsch, Babaus, la nostra història, la nostra gana i la nostra mandra d’anar a treballar, a dormir els dissattes i pla més coses que em deixo, encara.
Resumint, Xisca de Gardi vinria a ser la millor entre les millors denominacions d’origen.

1 comentari:

Sacutell ha dit...

“El meu pare (el d’en Samora), que acostuma a passar el sedàs de la lògia i la coherència a tot plegat”
Quina enveja!. Un pare Masó o que com a minin respecta els criteri d’una Lògia