dimecres, 14 d’octubre de 2009

El Gimnàs Banyoles

El primer gimnàs que jo recordo haver vist mai estava situat al vell mig del carrer Sant Martirià. Els adhesius del Gimnàs Banyoles tenien forma de trèvol de quatre fulles i feien companyia, als darreres dels cotxes, als de diferents anyades de la marxa dels quaranta quilòmetres.
El Gimnàs Banyoles era una casota vella de tres plantes, estreta i allargada com una Teisa. A la planta de baix, just a l’entrada, hi havia un despatxet que tabé servia de recepció. Tot seguit, una escala prima que accedia al primer pis i l’altra banda d’aquesta i un parell de graons ensorrada, la sala de peses, on un grapat de ferros rovellats servien perquè els primers esverzenaguers de Banyoles s’hi botissin els braços davant un pany de paret emmirallat.
Escales amunt a mà esquerra, la Iona ensenyava gimnàstica rítmica i tot tipus de dansa dins una sala emparquetada. A continuació, els vestidors i una escaleta que pujava fins a la sala d’operacions d’en Piti.
En Piti Pinsach, per aquells més jovenets que no heu tingut la sort de conèixer, és un home que tota la vida ha viscut avançat als seus temps, i juntament amb en Marés, que més endavant s’ho deixaria, van portar el Judo a Banyoles.
Amb els anys, el carrer Sant Martirià es va convertir en un anar i venir de nens i nenes amb kimono menjant pa amb xocolata que ja sortien de l’escola disfressats per anar a classe amb en Piti, i jo, com que encara no existia l’Atlètic i no estava a l’alçada del llistó imposat al club dels rics, vaig decidir apuntar-m’hi.
Les classes amb en Piti eren un no parar de sorpreses. Qualsevol estri o història que sortia al mercat relacionada amb l’esport i el joc arribava a la nostra ciutat de la seva mà. Que si un nou model d’escàter, una pilota d’espuma o un mena de raqueta que servia per no sé quin tipus d’esport... En Piti estava a l’aguait de tot i passar una estona amb ell era pla millor que qualsevol pleiestéixon.
Avui dia tots els gimnasos del món xulegen de tenir un SPA, una modernitat nòrdica que no és més que un espai amb una habitació de fusta on hi fa molta calor, una mena de perola amb aiga calenta i bombolles i un parell de persones que fan massatge. En Piti, doncs, això ja fa més de vint-i-cinc anys que ho va inventar. Recordo que acabava les classes de judo ensenyant-nos a fer quatre fregues relaxants i després ens apilonava dins el seu Golf blanc per dur-nos a banyar a Jafre.
El Gimnàs Banyoles va ser l’embrió de Triops que també el menava ell mateix fins que un dia va decidir marxar a terres del Gallego on actualment segueix, immensament avançat als seus temps, pendent de les més noves novetats. Posant "Piti Pinsach" al iutuve, m'he assabentat que ara se li ha posat entre seia i seia que fer abdominals è dolent per la salut. Va per gimnassos i televisions proclamant al cèl que això d’anar-se cargolant i descargolant tantes vegades no fa més que esgavellar-te per dintre. Sabem que té raó i que només és qüestió de temps que això clami al cel i tothom digui "ja ho deia en Piti",per això, perquè ho diu en Piti Pinsach, Xisca de Gardi no farem mai més abdominals.

9 comentaris:

piti ha dit...

Moltes gràcies per tot el que representa per a tots els que vàrem viure aquells anys i per el que representa per a mi aquest article. Una barreixa de nostalgía i alegría, satisfacció i tristesa, sonriure i llágrimes han estat part de les sensacions. Gràcies. Piti Pinsach desde la Illa de Toralla (GALIZA)

araceli43 ha dit...

Enhorabuena a Piti por ser como es, y al alumno lindo que ha escrito este artículo. Piti te mereces una calle o una plaza en tu pueblo. Un beso (disculpadme no sé escribir en catalan).
Ara.

Sacutell ha dit...

Intervencions com aquest comentaris et posen la pell de gallina. Reconeixement al destinatari i agraïment a l’autor.
Al marge voldria destacar el interès de la perspectiva Banyoles que te la gent que per circumstancies de la vida han adoptat una residencia allunyada. Es el cas d’un prohom banyolí que des de Galícia segueix aquest blog. ¿Com deu portar la llunyania?

piti ha dit...

M'agradaría saber qui es l'autor del article per posarl'hi cara a qui m'ha donat tan bones sensacions.
Dons la llunyanía la porto molt bè, ja que Galiza es un petit parais on hi ha aigua abundant i me fa recordar el meu veí de Banyoles en "Maula" (antiga panadería del carrer Sant Antoni davant del ferrer en Vidal)que com me recorda encare a vegades el seu net l'Albert Serralvo deia, la propera guerra será per l'aigua. Es una font de vida. Tambè veure cada día el sol posar-se entre les illes Cíes o dins el mar es un espectacle que sols es pot gaudir aqui. Visc en una illa (Toralla) i el món es bonic desde aquí. Viatjo molt per feina-plaer i gaudeixo de moltes amistats arreu. Soc molt feliç. I si algún banyolí ve a veurem sap que te casa i amic.

En Samora ha dit...

Bona tarda de diumenge.
Que content estic de saber de tu, Piti.
Vaig viure la meva època d'alumne de Judo des de pitit i fins a compartir classe amb un altre xiscagardià com en Quelfo, l'Ivan, un que es diu igual que jo però de cognom Pérez, un tal Romans... Les classes us les repartieu amb en Jep Sanchez.
No conec l'illa de Toralla però si tu t'hi trobes bé, a fè de Déu que valer la pena.
Per Xisca de Gardi és deure i un honor recordar-te, doncs Banyoles no es pot entendre sense la seva història i la seva gent. Dit això, doncs, afegir que si parles de la història i la gent de Banyoles, per força t'has d'aturar un instant al mig del carrer Sant Martirià.

piti ha dit...

Gràcies Marc.... no adivino el cognom, perdona.

Tens casa i amic a la Illa de Toralla (Vigo) Busca la foto en internet, es un bon lloc

En Samora ha dit...

Ei Piti.

Sóc en Samora. Si t'hi fixes, tots els escrits de Xisca de Gardi van signats al final.
Bentrobat, company!!!

piti ha dit...

Marc Samora. Sempre ha estat amb S elteu cognom?
Que es de la teva vida?
Una abraçada hipopressiva jejeje

Piti

jordi ha dit...

quins records aquells,soc en jordi ¡¡striker¡¡ el milló equip de judo banyoli.....piti,badó,quelfú,sanchez,j.capell,edu ...