divendres, 30 d’octubre de 2009

El "rellenu"

És curiós que el fet de parlar del “rellenu” en sí, perquè a Banyoles quasi dingú parla de farciment, pugui comportar tal antagonisme de connotacions.
El “rellenu” pot contenir la clau del secret, la fórmula magistral de l’èxit. “ La mare que els va parir, els canalons de can Xabanet, sé pas què hi carden al rellenu. Fa dies que li pregunto a en Pep però el puta es calla el secret”.
D’altra banda, en canvi, el “rellenu” pot ser la cosa més ordinària, sense importància i absolutament prescindible del que sigui que acompanyi. “Saps que al Comitè d’Orriols l’han trucat per anar amb la coral de Banyoles? Si, ré...de “rellenu”, per cardar “bultu”, li han dit que canti amb la boca tancada”.
La qüestió és que demà s’acaba l’octubre i tot mirant Xisca de Gardi m’he adonat que faltava un escrit per igualar el més productiu dels mesos finiquitats enguany i som pensat: Calla, encara que no tinguis res a dir, escriu alguna cosa, així com no sé... de “rellenu”.

1 comentari:

montse ha dit...

De "rellenu", hi ha moltes paraules com aquestes que fem sevir habitualment: "apoyar", en comptes de recolzar... i moltes més