dijous, 8 d’octubre de 2009

I ara què, senyor Gusó?

Xisca de Gardi ja ho advertia a finals de juny. La cossa al cul que el president del Girona li va cardinar a un dels nostres portaria conseqüències. Jugadors com l’Albert Serra són d’aquells que s’han de mimar i protegir més que no pas la gespa del camp. Així doncs, més enllà del ressentiment visceral que ens va causar el maltracte a un dels nostres, vam tenir clar, ja des d’un bon principi, que la rebequeria del senyor Gusó comportava l’entrada del club que presideix a les catacumbes del futbol.
Tres mesos després, el Girona deambula per la lliga com una ànima en pena, sense ànima ni esperit, sense reraguarda ni cor.
Fou una decisió, la del president, que cap altre soci, simpatitzant del club i ni tan sols company de junta directiva va subscriure. Fer fora l’Albert va ser com cardar una gardela d’aquelles amb substància dins la marmita que contenia la fórmula magistral dels èxits conreats.
I ara què, senyor Gusó? I ara què? Ahir a la primer de canvi els van cardar fora d’una competició, que malgrat ser la del rei, és d’aquelles llamineres que amb un xic de sort i la feina ben feta permet fer una bona caixa amb la visita d’algun equipàs de primera línia. Doncs rè de rè.
Xisca de Gardi se’n alegra, i no sabeu pas de quina manera, que l’afició del Girona en bloc s’adrecés a la llotja tot demanant el cap de l’incompetent president.
Amb l’Abert Serra, senyor Gusó, va fer fora mig esperit del Girona, el cor de molts aficionats i al mateix temps, va començar a redactar el full de ruta cap a Segona B i la seva sentència com a dirigent esportiu.
Per vegades que canviï la gespa, graderies que construeixi, accions que encolomi i porters subsuplents o exjugadors del Barça que porti, la gran torre que s’està construint està mancada de fonaments, i proporcional a la seva alçada en serà la caiguda. Esperem que amb vostè a dins.

1 comentari:

Salta Matxos ha dit...

Ben dit Sr. Samora! El cardarem rec avall aquest mala peça!