dissabte, 3 d’octubre de 2009

La muralla

El fill de l'Estevet ha escrit un llibre sobre la Muralla. Està bé que s'escriguin llibres sobre llibres de casa i ens que ensenyin les coses que tenim davant dels nassos. De la muralla a penes en queden unes quantes parets, la resta les vam estimbar. Perquè això sí que ho tenim els de casa: lo vell ho cardem al foc, i avui pau i demà glòria, i quan ja és al foc ens en recordem del que era i del que havia estat. La nostàlgia ens guareix de les bestieses d'estimbar i tombar tantes coses. Vam estimbar la Martiriana en nom de la revolució i quan la vam tenir a terra no vam saber massa bé quina cara posar. Hem estellat cases velles, trossos de muralla, finestres gòtiques, portes velles, portalades, retaules, frescos i demés i ens queda sempre una cara de beneits quan ho acabem de fer. Es una mala sort que no tinguem la muralla i ara tots en som conscients. Si la tinguessim, quan arribés l'hora foscana tancaríem les portes i ens reclouriem dintre els murs protectors. De fons sentiríem els udols de les bèsties, els cotxes, la fressa de les naus industrials i la remor dels mals presagis: però els murs ens separarien de tot i de tothom. La vam estavellar, la vam xafar i ara què? Ara, il.lusos de nosaltres, vivim desamparats, desprotegits. Qualsevol dia ens pot venir el drac i cardar-nos la seva bocassa de foc, o una gentada de carlins i matar-nos un de ca l'Ameller o vés a saber quina bèstia o quin exèrcit. Desproveïts de protecció com estem, només ens queda llegir-nos el llibre d'en Guerau i somiar truites i pensar que els murs tornen a alçar-se sobre els carrers de la vila. Ai, quan un poble ha de viure d'imaginacions històriques! Està ben calçat!

2 comentaris:

Sacutell ha dit...

El franquisme ho volia deixar tot lligat i ben lligat i Deu n’hi do del que encara queda. No es el cas però de l’historia mes propera que es recupera a marxes forçades. Dia a dia reconstruïm un passat amagat gràcies a un estol d’historiadors que han prioritzat la vocació a una vida econòmicament tranqui-la. Avui en Guerau, antiguament conegut com a Grau, i fa pocs dies en Josep Maria Reyes i el seu “Aymeric d’Usall, el darrer Templari”. Un personatge extraordinari que paga la seva procedència amb l’oblit oficial.

Sacutell ha dit...

La muralla ens ha encallat...