diumenge, 11 d’octubre de 2009

No hi haurà prou regionals

S'està complint el malefici. Després de saber que el president del Girona despatxava l'Albert Serra, el millor central d'aquest planeta, i el despatxa a la brava, de males maneres, vam dir "fins aquí hem arribat". Xisca de Gardi va conduir de nit per les carreteres comarcals. Va conduir pensant en l'ofensa i la manera de corregir el despropòsit. Vam pensar en missils nuclears que ens podria venre el nostre amic en Kim de Corea. Vam pensar en la bomba de neutrons que podríem comprar qualsevol dimecres a mercat. A la fi, vam creure oportú la millor de les venjances. Vam aturar-nos a la casa d'un curandero amic nostre. Pedres velles, ciència antiga. El curandero va fer-nos esperar molt perquè atenia gent espatllada, dones amb migranya, gent amb maldecaps. Després de llargues hores d'estar-nos en aquell vestíbul tan fred ens va fer passar cap dins. Estampes religioses, calaixeres ben vernissades i l'home que ens diu "que us passa, nois?". De seguit li vam aclarir que el problema el tenia un atre i li vam allargar una foto del camp que ens porta pel camí de l'amargura. L'home es va gratar el cap i va deixar anar un definitiu "hauran de baixar, malitsiga". Va agafar la foto i la va amanyagar amb els seus dits d'espelma. De cop es van fondre els ploms i va sentir-se el bram neguitós d'un gat. Va tornar la llum quan ja estàvem a punt d'escaguerrinar-nos de por. El curandero va llençar "no hi haurà prou regionals com per aturar la baixada". Així és que li vam pagar la voluntat i vam tornar cap al cotxe. Cap a l'Estany s'endevina una tempesta d'estiu retardat. Va tronar quan ja erem a cavall i ja reconeixíem la carretera. Va començar a ploure quan buscàvem Ràdio Banyoles. Un locutor mig adormit anuncià llavors l'estranya derrota del Girona després de guanyar per dos gols d'avantatge. El parabrises s'omplia de fang. I nosaltres començàvem a tenir pessigades de fred sobre la nostre esquena. Llamamau. Es complirà la sentència. Qui gosa tocar un dels nostres, llepa segur. Qui gosa despatxar un dels nostres, surt disparat. No hi haurà prou regionals per fer aterrar els que van dir bora nit a l'Albert Serra. Amén.