dilluns, 19 d’octubre de 2009

Un Sant Martirià de part de bo

Els del temps anuncien fred i pluges per Sant Martirià. Com ha de ser. En les darreres anyades, la Festa Major de Banyoles semblava la Festa pitita de l'istiu: es veia gent amb mànigues de camisa, gent espatanxada, calçacurts, noies descobertades i, fins i tot, algun senglar amb xancletes. Antes havíem estrenat la roba d'hivern i els últims anys duiem la roba d'istiu a sobre. A les fires, i en aquell descampat de la Farga, el sol xarbotava i la calorassa s'enfilava per tots els caps dels presents. La mainada demanava gelats i la gent s'eixogava la suor amb mocadors de fil. Això no podia pas ser: els músics de cobla els hi feia nosa l'americana i la corbata, i els del Foment eren a punt de repartir ventais per combatre el temps. Al cel, on abans hi havia hagut els núvols espessos de l'octubre, hi brillava un sol esplèndid que confonia les orenetes que ja no sabien pas si quedar-se als seus nius de Can Racò o fotre el camp cap a l'Àfrica. Els canelons s'entrebancaven al ventre i tot feia nosa: l'edredon, la manta i hasta podé les manyagoies. Vet aquí que aquest any torna l'ordre i el concert, les coses tornen a rega, el fred s'imposa, el vent és gelat i els núvols tornaran. No fa pa' re' 'gafar el paraigües i anar a sardanes o a barraques, no fa pa' re' 'na ben abrigats i posar bufanda a la mainada. No fa pa' re' tornar a Can Comalat i demanar que ens ensenyin la roba d'hivern. Sant Martirià sempre s'ha vestit de fred i ja és hora que aquesta dèria d'istiu tropical se'n vagi cap a altres latituds. Sant Martirià ha de ser de part de bo: una mica de fred i una mica de pluja.

1 comentari:

En Samora ha dit...

Espero que aquest any, Comitè d'Orriols, no et mudis tant com l'any passat. Almenys per dintre.