dimecres, 11 de novembre de 2009

Banyolins a la Behobia

M’ha arribat a orelles que un centenar de compatriotes locals es van desplaçar aquest cap de setmana passat a Donosti per córrer la Behobia, una mitja marató que pel que m’han dit, qui no hi ha participat no ha vist pa rè en el món del fart de córrer. Es veu que en Xavi de can Collell Riera es va carregar el mort a l’esquena i desplegant totes les seves capacitats logístiques va organitzar aquella riuada plaestanyenca cap a terres amigues. M’asseguren que encara avui, tres dies després, els senyors d’internet estant favagirats del munt de mails que van amunt i avall tot agraint-li tal exquisida gestió.
La sortida cap al País Basc és ben desordenada. Uns marxen un dia abans, d’altres no en fan prou i n’agafen dos i fins i tot es veu que enguany n’hi ha un parell que han fletat un xàrter directe del Pla de Martís fins a la Concha. La qüestió és que, es marxi quan es marxi i de la manera que sigui, aquest “campi qui pugui” queda mort en sec a les portes d’una sidreria donostiarra on un tiberi com Déu mana és l’encarregat de recordar a tothom que abans que atletes son de Banyoles. I ja em direu què hi carden cent dels nostres dins una sidreria... Doncs emporlanar-se, beure, cridar, xisclar i cardar-se pets i rots, pel cap baix. Això si, conscients tots que l’endemà s’ha de córrer.
Havent dinat van cap a l’hotel que des de Banyoles i dies abans ja ha emparaulat en Xavi. Allà, tots junts deixen els estris i mentre uns fan migdiades manyagoies, altres intenten refer-se del tiro a l’ala que porten per culpa del collons de sidra i els més trempats van a fer un volt a veure qui carda el cap més gros. Així fins a acabar el dia, després d’un sopar lleugeret per compensar la fartanera del dinar i pensant en el passeig que els espera a la cantonada de la negra nit.
Enguany, quan l’hora de gastar les bambes va ser arribat, es veu que cardava un temps de gossos. Ventolera, pedregades, aiga a galletades i una fred d’aquelles tan mal parides. Sort que abans de marxar els nostres companys ja ho tenien coll avall i tothom s’havia procurat capelines dels xinos i fins i tot bosses d’escombreries per fer de paravent. Tota aquella inclemència meteorològica va passar a ser pura anècdota tan bon punt va arriar la cursa.
Si ets del País Basc, el dia de la Behobia i si hi ha cent Banyolins passant pels teus carrets, ja pot baixar Déu i hòsties que per collons s’ha d’anar a engrescar el personal, i així va ser. Carrers plens de gent, música a tot tai, gent donant monges de taronja als corredors, beure per tothom i crits d’animus com només els bascos saben ventar.
Després de la correguda, remullada a l'oceà, un dinaric i de nou campi qui pugui cap a Banyoles.
Xisca de Gardi irà a veure en Quel de Podium i es comprarà les millors bambes del món. Tabé irà als xinos a comprar capalines i bosses d’escombraries perfer de paravent. Xisca de Gardi estarà l’any que ve a les portes de la sidreria de Donosti a l’hora convinguda i l’endemà, com si fossim bascos ens aixecarem amb caparrassa de sidra i bocassa d’ai per anar a animar als nostres compatriotes pels carrers de Sant Sebastià.

4 comentaris:

Pep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Orió ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
En Samora ha dit...

Entrenar-me per? per beure sidra? Va doncs, on s'ha d'anar?

Comitè d'Orriols ha dit...

Xisca de Gardi hi anirà amb un tractor per animar els nostres. Tot s'ha de dir que contemplarem la cursa provistos d'importants i definitius materials de proveiment: sidra, formatge idiazabal, pebrots de Gernika i patxaran. Mentre degustem el petit aperitiu anirem coent la carn a la griella.