dimecres, 11 de novembre de 2009

El dia 13 important

El vespre es carregava d'un fred esmolat. Avançava jo entre la foscor i seguint la guia dels llums del Centre Cívic de Porqueres. Allà sota el porxo vaig descobrir una cara reconeguda: en Quel Roure. En Quel té la cara d'un vailet escuturit, els ulls d'esquilet i l'expressió i el somiure d'un murri. En Quel i els que l'acompanyaven havien quedat per muntar el subversiu referèndum del dia 13 de desembre. No sé on es van reunir i em negaré a donar més pistes a l'enemic que tot ho veu i que tot ho apunta. Això del referèndum ha estat muntat per la gent de peu pla i pel poble castís i tot plegat ens interessa i ens el fem nostre. Diuen que no val la pena, que és perdre el temps, que serà un entrebanc. Però en Quel i molta gent surt de casa seu i fa reunions i conspira contra l'enemic, com ha de ser. Potser sí que és perdre el temps però pitjor és emporlanar-se a casa goitant la tele i cardant cara de beneit. Pitjor és quedar estampit contra el sofà i cardar rots contra el sostre. En Quel i els seus, mentrestant, preparen un referèndum per tocar el dos. El dia no acompanyava per sortir de casa, el dia no era manyac, el dia no era per mecs ni per barbamecs, ni per tiquismiquis ni per llepafils. El dia era pels valents que preparen referèndums per sortir d'Espanya cagant llets. Vet aquí. Nosatres ja preparem vint mil paperetes per dir que sí al "carretera i manta", a "l'obre la gàbia que volem" a "primer les criatures i ja podeu baixar els bots salvavides". En Quel prepararà les urnes i cardarem les paperetes a dins i començarem a agafar els bitllets per fer el viatge de sortida. El dia 13 tots a partiticipar en un referèndum que diuen que és de mentida però que és més de part de bo que el rei i totes les seves corones i trons. El dia 13 irem a votar ben esmorzats, una mica galtavermells, i cardarem el vot cap a dins per començar a comptar tot el temps que ens queda a la gàbia. I quan sortim de votar mirarem cap a a la fina línia de l'horitzó: allà entre la terra i els primers núvols ens semblarà veure la cara d'en Joan Alemany, d'en Jaume Farriol i d'en Joan de Can Quintana. Efectivament: haurem votat també per ells. Perquè, com a mínim, tindran una rega en l'hort de la nostra llibertat. El dia 13 Xisca de Gardi anirà a votar que sí.

1 comentari:

Salta Matxos ha dit...

No viem quedat que eren ells qui s'havien d'identificar???

Llampquelspartís!