dimecres, 18 de novembre de 2009

El dret a la jubilació

En Sacutell afirma que els de Can Quintana o els de Can Ciurana tenen dret a la jubilació. Certament, només faltaria: són gent que ha trebaiat tota la vida i que s'ha guanyat no ja el descans sinó l'etern reconeixement. Altra cosa, i de ben diferent, és que els negocis es tanquin i nosatres, la gent de peu pla, ens quedem amb un pam de nas i la ciutat perdi referents tan indiscutibles com insubstituibles. Ens els darrers temps hem vist massa persianes abaixar-se sense relleu a la vista. Per a o per b, per "hatxe o per b" que deia Mossèn Bach els negocis tanquen i els carrers van amarant-se d'una solitud estranya i engavanyadora. Alguns comerços, els fonamentals i els que són pilar, són capaços de donar identitat i esperit a un cantó de carrer, a un costat d'una plaça, a una cruïlla, a un racó. Els hem vist allà tota la vida, ens protegeixen i quasi ens donen la benedicció. Què seria el Mercadal sense cap Freixa, per exemple, caminant pel carrer Santa Maria l'he vist sempre i quan el veig sé qui sóc i d'on vinc. El mateix passa amb Can Bernat que vigila dos carrers i que ens indica que anem en la direcció justa i adequada. Cada botiga és un post, una salvaguarda, un senyal. Si al cim, el comerç despatxa pa i panets, o bé granussa o pasta de full, per dir algunes coses primordials, són els nostres àngels de la guarda. No se'n van, quan aquests despareixen, uns determinants rètols, uns taulells o uns epígrafs fiscals, desapareixen gustos i sensacions. Perdem la vida llaminera, perdem el tast singular, perdem la mateixa essència de les coses. El món, el nostre món, s'aplana i s'empetiteix. El nostre món perd arestes i ja no gira amb la soltura d'abans. Un comerç, per anar bé, abans de tancar hauria de posar la seva ciència i el seu bon govern a l'abast de la Casa Ciutat i aquesta hauria de triar uns bons substituts, el millor recanvi, els marmessors ideals. Com les masoveries d'antes, canviaven els masovers però la terra seguia donant els seus lluminosos fruits. El dret a jubilar-se no hauria d'anar contra el dret al bon relleu.

6 comentaris:

Josep M. ha dit...

Amics, us volia donar les gràcies pel divertidíssim i banyolíssim post del dia 6 arran de la dupla Fonalleras/Sostres, però ara veig que ja no hi és. Glups? Què ha passat? En tot cas, l'agraïment hi és igual, tu diràs!

Sacutell ha dit...

El Comitè coincidirà que qui dona importància a la cosa no son les coses en si mateixes sinó el personal que intervé en el procés de fer-les. El paisatge ens acompanya i ens atalaia, però qui fa diferent a la botiga no es nomes el que es veu i ni tan sols el que es ven, sinó les persones que han intervingut en el seu procés. Es una combinació del que fan uns quants que fa diferent dues coses aparentment idèntiques. Dues peces de pa o uns panellets o uns canalons a taula. Aquí rau el problema. Si les persones decisives no son substituïdes convenientment, ens quedarà el paisatge que cruelment ens recordarà a cada pas, el que allò havia estat i ara no es.

Comitè d'Orriols ha dit...

No hi és perquè el vam esborrar, josep m, i el vam esborrar perquè l'havíem escrit de nit i una mica torrats, i quan el vam llegir ens va semblar fluix i tebi, i creiem que un vedell com en Sostres es mereixia que li fessim la clenxa amb més encert. Vet aquí. Tot arribarà. Seguim pensant en aquella cosa.

Comitè d'Orriols ha dit...

No hi és perquè el vam esborrar, josep m, i el vam esborrar perquè l'havíem escrit de nit i una mica torrats, i quan el vam llegir ens va semblar fluix i tebi, i creiem que un vedell com en Sostres es mereixia que li fessim la clenxa amb més encert. Vet aquí. Tot arribarà. Seguim pensant en aquella cosa.

pere ha dit...

Considero una vergonya el fet del tema aquestas prejubilacións i jubilacións que s'han estan produin

SALVADORADORI ha dit...

para m la edad de jubilacion es a los 60 años por que hay que vivir la vida