dijous, 5 de novembre de 2009

El nostre sastre

A les Cases Barates hi havia un sastre de part de bo. La gent de peu pla s'ha allunyat de la figura dels sastres o les modistes, i així ens va: roba mal girbada, pocasolta, amb costures que no van ni vénen, la majoria volem mudar però fem més aviat llàstima. Aixó amb els sastres no passava. El sastre de les Cases Barates era en Benvingut. Un nom així mereix tots els respectes i ja dóna informació sobre el tarannà i la condició del personatge. En Benvingut feia honor al seu nom i era un home sol.lícit dotat de l'amabilitat justa, ben lluny de l'enganxifosament que trobem en certs dependents educats a l'escola del Pentagon. En Benvingut feia els trajes al pare. I despatxava a casa seva, com ha de ser, tenia el cosidor al fons de la casa, on prenia mides al client. El moment de prendre mides era d'una enginyeria civil encomiable, el sastre passava la cinta mètrica per tots els encontorns del cos. Llavonses ho anotava pacientment. El resultat de tant amidament només podia ser un traje que s'esqueia. Què dic, que era cosit pensant en la volumetria de cada personatge, que dissimulava els defectes i potenciava les virtuts, que sortia del cosidor com la silueta perfecte del client. En Benvingut no era sastre: era un alquimista capaç de teixir l'ombra i l'esperit de les persones que li encomanaven un vestit. Vet aquí. La solució passa per trobar nous Benvinguts. Gent que estimi la professió i que faci cosidors a casa seva. Gent que manufacturi trajes que s'escaiguin, que contornegin, que dibuixin ombres i esperits. Si surten els nous Benvinguts, tornarem a fer-nos fer trajes. Trajes que ens posarem els diumenges i les festes de guardar.

2 comentaris:

mastegatatxes ha dit...

Sí senyor!

En Samora ha dit...

Jo no en tinc mans per fer de sastre. Més aviat seria un desastre.