dijous, 12 de novembre de 2009

El pocavergonya

El pocavergonya és un gamerús que habita entre nosaltres. Tabé el gas ciutat habita entre nosaltres i la pesta bubònica i el capgrós dels conills. Què hi farem. El pocavergonya ens saluda pel carrer i ens regala una rialla perquè ens hi confiem. Quan ens aturem davant del pocavergonya, aquest, com qui no vol la cosa, ens donarà copets a l'esquena i ens raspallarà d'allò més. Ningú diria pel seu somriure que ens voldria morts i enterrats. Ningú diria que per la seva mirada desitjaria a cor què vols que caigués un llamp del cel i quedessim reduïts a un mocador empastifat de cendra. El pocavergonya pregunta per la nostra família mentre està demanant que el nostre "abre" genealògic quedi estellat per tots costats. El pocavergonya lloa la nostra figura mentre per dins pensa que no valem per re i que som uns miserables i que tan de bo un boit ens mati a coses com a mínim. El pocavergonya, abans d'anar-se'n cap al seu cau, deixarà anar l'últim i més fètid dels seus espasmes: un rumor que no és res més que una mentida pudenta. Dirà el pocavergonyà que li han fet arribar el que un altre està dient que a la seva vegada un altre ha sentit dir. I es quedarà tan campante. I dirà, per cobrir-se les espatlles, allò tan baix i tan neci de "jo t'ho dic, perquè ho fan córrer, de totes maneres no és pas que m'ho cregui". I així com una guilla es carda un pet i deixa el seu rastre entre llefiscós i desagradable, el pocavergonya haurà deixat anar el rumor sobre un amic com qui no vol la cosa. Sabent, això sí, que contribueix amb mala fe de guilla empastifada de sang de gallines a escampar la infàmia. Es reconeixible com pocs: se'l veu arrossegar-se pels carrers, se'l veu fregar-se les mans, se'l veu bavejar a les cantonades, i en les nits fosques el seu rostre i la seva expressió pren l'aire d'una guilla a punt de llançar-se sobre el galliner i cardar una estesa de deu n'hi do. L'únic que es pot fer amb els pocavergonyes és ensulfatar-los com es fa amb tots els escarbats. Per tant deixem anar a buscar flit al sindicat per si de cas.

3 comentaris:

En Samora ha dit...

És ben bé que, com tu mateix deies, ja no sabem insultar. Què és això de "pocavergonya"? Tu parles d'un dat pel cul, d'un torracollons, un txitxarel·lo, una ratassa o un porcàs!!!

Comitè d'Orriols ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Comitè d'Orriols ha dit...

El pocavergonya, en el diccionari de la meu mare, és la pitjor persona del món. Torracollons és qualsevol amic nostre en un moment donat. "cagom la puta, quin torracollons que estàs fet". El mateix podem dir de "dat pel cul". Seràs dat pel cul, mal-it-siga. Però pocavergonya! Això només està reservat per la gent que no val pas ni un xavo. Al tanto amb els pocavergonyes!