dilluns, 23 de novembre de 2009

El Senyor Tur

El Senyor Tur ha estat definitivament el Xurrero de Banyoles. Altres l'han volgut succeir però ja se sap que certs reis acaben amb ells llur distania. Les patates del xurrero del Senyor Tur eren una delícia fins que s'acabaven. Llavors eren un record, una nostàlgia, una melanconia. El nen més feliç és el que sortia de la Xurreria del Senyor Tur carregat de bosses de patates que semblaven inacabables. La sessió doble del cine Victòria només tenia sentit si a mitja part repostaves gènere a la Xurreria del Senyor Tur. Per dir-ho ben clar: les patates del Xurrero eren la pel.lícula de part de bo que es projectava entremig de dos films insubstancials i gratuïts. No me'n recordo de quasi cap dels films que vam veure llavors però recordo, com si fos avui, el tast resalat d'aquells patates, el so cruixent, el crepitar d'aquelles menges entre les dents, la textura de la bossa de paper gruixut. El senyor Tur era el protagonista de veritat i el destí fonamental de la petita excursió de senglars que sortíem afamats després de la primer film. Recorríem els metres exactes que separaven el Victòria de la famosa cantonada on el Senyor Tur tenia la petita fàbrica de somnis de patates. Carregàvem i llestos cap al cine. El senyor Tur tenia alguna cosa de senador romà, impertorbable, seriós, una mica carregat de galtes i de papada. Era un home gros com pertocava al seu posat de Roma clàssica. Era ell el cine, la resta eren mandangues.

1 comentari:

concepcio ha dit...

Trobo que aquet bloc esta molt bé, pues descriu molt les patates que feia el Sr. Tur.