dilluns, 2 de novembre de 2009

Els menuts

L'altre dia dèiem amb en Pep que la moneda oficial de Xisca de Gardi haurien de ser els menuts. A ell ja li semblava bé perquè la pesseta era mig passable però això dels euros és d'una complicació inoïda. Ens han volgut vendre gat per llebre. Res de bitllets ni punyetes, ni monedes estranyes amb desconeguts gravats a sang i foc. Res. Els menuts són la nostra moneda de capçalera, l'insígnia de l'economia amable de la comarca; l'economia del tracte fi i dels negocis signats amb un brindis en acabat de mastegar un tros de carn a la brasa. Què caram! Els menuts són la lletra petita de la nostra bondat comercial, la dels carrers de la vila vella els dies de mercat, la del dringueig de les bosses de monedes basculant a la cintura d'un pagès arribat del terraprim. Anirem a sopar i preguntarem «Què es deu?» «Quatre menuts», ens respondran. I els deixarem caure a sobre de les estovalles esquitxades amb el de suc d'un estofat admirable. I allà quedaran, quatre monedes, que seran cinc perquè no sigui dit que hi falta la propina, i tots contents. Els menuts faran el món una mica més petit i empetititnt-lo l'engrandiran fins a l'infinit. Quina delícia.

2 comentaris:

llobarro de bosc ha dit...

Ja estic d'acord, sempre que el menutibor es manegui a Esponellà i no a Brussel·les.

En Samora ha dit...

hi estic d'acord si de la moneda petita li'n podem dir canalla, mainada o granussa.
Bentornat, per cert. Sempre és motiu d'alegria veure't rondar per casa.