diumenge, 8 de novembre de 2009

Les botigues de les Cases Barates

El popular barri de les Cases Barates ha tingut, des dels seus primers dies, un sistema propi de botigues. La major part d'elles s'aixecaven sota les voltes de la plaça. Quan passaves per aquelles voltes se sentia el retrunyir de les teves passes com si fos un eco fabulós. La primera botiga a esmentar era la carnisseria de la família Font-Dilmé, també convertida en pollastres a l'ast els diumenges. La família Font-Dilmé era el nostre submistrador de coses essencials i des d'aquí els enviem una salutació agraida. També hi havia el bar regentat per la família Serra, que tenia un nom sensacional "Bar Nou" en rècord dels seus temps fundacionals. El bar feia un olor fonda, d'hostal de tota la vida, i la decoració estava presidida per les orquestres i els conjunts musicals de l'època, tot un detall d'elegància connatural. Hi havia, entre les botigues, una peixeteria comandada per la família Colomer. I també hi havia la lleteria, després estanc, dels Güell, on compràvem els diaris, l'interviu d'amagatotis o ompliem la quiniela que ens havia de fer milionaris. Seguidament trobàvem el local de la Caixa magníficament portat pel senyor Martirià Torras i el fill gran de Can Comerma: aquests senyors convertien el negoci bancari en un tracte familiar, proper, gens estirat. També hi trobàvem l'empresa de pintura i decoració Prat amb un disseny ultramodern que destacava en aquell sotavoltes una mica rústic. I encara quedaven dos negocis més: la barberia del Senyor Bonet on es tallava el cabell amb diligència i discrecció. I finalment la merceria on podies trobar el que no havies trobat en la resta de negocis. Al cap i a la fi, les voltes de la plaça de les Cases Barates era una autarquia comercial de primer ordre. Sense moure't d'aquells comerços podies fer vida i abastar la felicitat del client satisfet. Des d'un diari passant per un vermut, des d'una imposició a la llibreta seguint per un ordenat tallat de cabells, uns calçotets i una colònia, un tall de lluç i un bistec, una pepsi i una cervesa. Al cim podies canviar d'itinerari: accedir-hi pel Mossèn Reixach i abandonar aquell cèlebre centre comercial a través d'un passadís que donava a un caminet ple de testos en flors. Abans que s'hagués inventat la illa diagonal, les Cases Barates tenien el seu petit i deliciós espai comercial. I tot estava perfectament pensat i equilibrat. Aquell aplec de botigues tenia, i té, el seu propi aparcament, la seva plaça ovalada, la seva pista de bàsquet i el seu centre religiós. Què més es pot voler? Ser de Banyoles, però aquesta distinció de la mare naturalesa ja l'hem aconseguit!

3 comentaris:

Punt A Punt ha dit...

I Ca la Paquita, la botiga de queviures de la dona del senyor Bonet?

mastegatatxes ha dit...

Excel•lent

Blogger ha dit...

Do you drink Coke or Pepsi?
ANSWER THE POLL and you could get a prepaid VISA gift card!