dijous, 5 de novembre de 2009

Llegendes i habliduries

Com a pertot, llegendes urbanes i de format clàssic circulen entorn la nostra ciutat. Durant anys, forasters de pas i de diumenge feien creuers tot vorejant l’estany al compàs d’una narració enllaunada que explicava un misteri al voltant del més famós dels nostres nàufrags i que ajudava a fer més amè un ruixat de dades hitoricogeogràfiques.
Com tothom sap, la llegenda ve a relatar la heroïcitat d’un nàufrag que va ser engolit per misteriosos fenòmens subterranis de l’estany. Els rudimentaris mitjans de salvament de l’època no van escatimar esforços en la localització del subjecte en qüestió. La recerca fou en va, ni rastre d’un individu que va aparèixer dies després tan campante a Mallorca. No només això, sinó que el puta amb una més que sospitosa rapidesa havia consolidat un negoci propi de comerç de cacauets, mira tu quina ximpleria.
Ara bé, per a totes aquelles persones que gosin posar en dubte l’heroïcitat del nostre nàufrag m’agradaria deixar lliscar una reflexió:
Heroi, per mi, ho és aquell qui a contra pronòstic i vencent adversitats a priori superiors a les seves capacitats assoleix l’objectiu proposat. Digueu-me doncs qui de vosaltres, independentment de la forma i mitjans, gosaria plantar-ho tot, desaparèixer i uns dies després, des de la cala de Ses Covetes, fer creure a parenta o parent, sogres i patró que hi ets nat a parar d’un capbussó massa profunt a l’altre costat d’estany, sent pipat per remolins i a cavall de corrents d’aiga. Aquest xiscagardià de les quartades no només va aconseguir-ho, sinó que a més va saber convertir aquella insensatesa en llegenda.
I parlant d’historietes del boca-orella, m’agradaria saber quin collons de cantamanyanes fou el dissenyador i encarregat de fer córrer veus sobre imminents arribades d’autobusos plens de sueques, belgues o holandeses. Habliduries de caps de setmana qualsevol que durant anys apareixien del no res i que al pic de l’adolescència ens va causar tants dissabtes il·lusionants com diumenges de decepció. A aquest gossàs, gafa’l i mata’l, è poc.