diumenge, 29 de novembre de 2009

Maleït sia el dia, si mai arriba

Fa dies parlava amb en Coro. L’Albert Corominas és un individu certament peculiar. Un paio més que bregat en el món de les entitats de tot tipus, capaç d’etzibar el comentari més desafortunat en el moment menys adequat, proposar una tertúlia a partir de les seves intimitats més pudentes o escatològiques o d’envernissar-te amb la més corrosiva de les crítiques si després de mig pensar-hi ho troba adequat. Dit això, un cop superada la cortina d’imprudent, agosarat i arrauxat, vull puntualitzar que en Coro és una persona sincera i noble, amb una absoluta intransigència vers el que considera injustícies o vergonyes socials que el converteixen en una persona excessivament contundent i a voltes un pèl mancat de tacte. La seva presència no esdevé indiferent per la parròquia i ell tampoc ha pretès mai que així fos. Ja sigui al Centre Excursionista, a Escambell, a Fem Tram, Tenim Poca Feina o a Gàrgoles de Foc, les coses no son iguals amb o sense en Coro.
El cas és que em comenta que comença a estar cansat i no pas només ell. L’amoïna la sensació de no notar la pressió de les noves generacions ansioses per estirar els diferents carros associatius. Abans, i mantenint la metàfora, veies passar una carreta que et feia peça i t’hi enfilaves. Allà observaves amb admiració els individus que l’estiraven i procuraves aprendre com es feia. Arribada l’edat i el moment, foties un bot i passaves al davant, era la teva hora. Et tocava posar en pràctica tot l’aprenentatge viscut i mentre estiraves anaves notant la incorporació de nous viatgers il•lusionats per algun dia ser ells qui assumissin el teu relleu. El lògic esgotament et portava a cedir el timó a la nova fornada carregada de trempera i tot situant-te al marge del camí observaves amb orgull tant el camí traçat com l’extraordinària capacitat regenerativa d’aquell carretó que ara veies allunyar-se.
En Coro es lamenta de que això ja no passi, almenys com abans, i jo coincideixo amb ell. Els carros comencen a anar mig buits i molts dels que hi pugen, en baixen sense haver contribuït a que aquest es mogui. Potser massa genteta exageradament ben acostumada i molt pendent de rebre el benefici ràpid i poc conscienciada de la importància de contribuir a mantenir la gran diligència d’entitats circulant a velocitat de creuer. La qüestió és que quan t’adones que units al carro només hi quedes tu i quatre desesperats més estirant inútilment, comences a qüestionar-te la necessitat que aquest segueixi circulant. Quan comproves que la gent puja i baixa per la part del darrera, i tu perpetuant-te en tasques de tracció i t’adones que ningú vetlla ni es predisposa pel teu relleu, passes de ser un referent a un burro de càrrega i això també emprenya.
Maleït sigui el dia, si aquest arriba, que ningú s’impliqui en organitzar les festes de Sant Martirià, que ningú es preocupi per mantenir les entitats de lleure, que a ningú li foti pillu cremar mig Banyoles vestit de dimoni o que desapareixi la gent com en Coro. Aleshores estarem acabats.

8 comentaris:

Sacutell ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Coordinadora del Lleure ha dit...

Això no és un blog...és una puta Lecturas Banyolina...i sensacionalista (n'han hagut de fer una obra perquè la gent s'ho mirés).... el que hauria de fer és demandar-vos, que es veu que en aquest païs és fàcil i sols guanyar...

Sacutell ha dit...

En aquestes organitzacions es produeixen dos fets mes o menys antagònics. O el que mana no marxa ni amb fum de sabatots o ningú agafa el relleu. Un fet ajuda a l’altre i que no plegui ni en Quimet Duran ni en Parnau que no va per ells

David ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
David ha dit...

Sou una colla d'exegerats pessimistes... quanta gent del vostre voltant va apareixer i desapareixer quan vosaltres arrencava-ho?

i de tota aquesta malesa n'ha quedat algú tossut i massell com en Coro, com en Samora, com la gent que esta a les entitats.

Dels que venen a darrera estigueu segurs que en sortiran de rabiosos potser no a totes les generacions, potser no quan els voldríem... però sortirant no hi patiu i deixeu-los fer... sobretot deixeu-los fer.

Comitè d'Orriols ha dit...

Nosatres no som pas les Lectures som l'interviu de Banyoles, el que passa és que com no pagueu no es veuen les pàgines de part de bo, Vet aquí.

En Samora ha dit...

Un que s'hi juga un ou i el rovell de l'altre que entre els autors dels comentaris s'hi troba el protagonista de l'escrit. És així, parit i deixat estar. Que dingú li tingui en compte.

Maria ha dit...

Ma agradat, el comantari que as fet.