diumenge, 29 de novembre de 2009

Malson en inglés i en art contemporani

He tingut un malson que m'ha despertat a mitja nit. Somiava que transitàvem per la carretera de Camós en direcció a Banyoles. Era el capvespre. Al cotxe, els habituals: en Vaqueta, el Gallegu, el Director Comercial, en Pep de Can Blat de Coure i un servidor de vostès. El moment àlgid del malson venia quan decidíem anar a sopar a Can Garriga, santuari del pal.ladar, constel.lació Firestone, Cimera de la Carn i tot això. Doncs bé, Can Garriga havia canviat. De cop i volta. Ja no hi havia el nostre Palau fastuós, ja no hi havia el nostre refugi de tots els mals, per compte de l'Hostal de la Glòria hi havia un local dedidat a l'art contemporani. L'edifici havia estat tergiversat amb una pedra picada de cartró pedra i el nom tradicional havia estat substituït per unes lletrasses en anglès. La tradició havia estat corrompuda, l'esperit s'havia esbravat. Un local d'art contemporani! Vet aquí que on hi havia porrons hi hauria estranyes escultures, vet aquí que on hi havia morters carregats d'all i oli hi hauria quadres incomprensibles. Els parroquians de sempre, galtavermells i amb escuradents penjant dels llavis, hi hauria sinistres personatges que parlarien en llengües forasteres. El malson no es quedava aquí: jo comentava la pèrdua i la catàstrofe als meus companys i ells no s'immutaven. Tant se val. M'he despertat en la foscor i m'he preguntat si era possible que Can Garriga també hagués passat al purgatori on reposen Can Quintana, Can Ciurana o altres llocs fonamentals. He begut aigua i he pensat que el món s'estava acabant per moments. La claror, finalment, ha arribat. Can Garriga continua estant al seu lloc, igualment com els meus companys continuen estimant la tradició i els bons costums. Hi haurà més dies de xampany servit amb copes pompadour i hi haurà més nits glorioses amb entrecots que són d'aquest món i amb all-i-oli robust. Contra els malsons, la realitat fonamental de la nostra comarca. Contra els malsons, la vida de veritat, això és "amanit, entrecot i xampany".

1 comentari:

Sacutell ha dit...

M’agrada la transició de la frase cap a “amanit, entrecot i xampany”. M’agrada mes que la d’abans, que vols que hi faci?