dimarts, 17 de novembre de 2009

Verrus i Ai Fillus

Verrus i "Ai Fillus" són dues expressions sensacionals del nostre univers. No les hauríem pas de perdre, de cap de les maneres. Verrus indica el fàstic i "ai fillus" detalla la sensació de goig i de satisfacció. En Tremoleda i en Castanyer potser ens dirien que les dues expressions són del nostre passat romà, vés-a-saber, del temps que els nostres avantpassats es dedicaven a fotre el galifardeu amb túnica i vestit de manaia tot lo dia. Què millor que si et serveixen un tai de carn mig podrit que ha estat fregit amb oli industrial i que l'acompanyen d'unes patates revingudes que expressem un "verrus" ben rotund, sever i sense cap mena de mania. Verrus també pot dir-se quan passem la mà per sota la taula de consulta de la biblioteca i descobrim una viscositat llefiscosa i enganxifosa a la manera d'un moc suculent. Verrus també s'expressa quan algun elefant s'ha cardat un d'aquells pets quasi gasosos i pudents que omplen tota l'atmosfera d'un aire enfitat i insalubre. Verrus va acompanyat d'una expressió dolorosa, d'una exclamació afectada, d'un gest de molèstia. En canvi, l'ai Fillus és tot el contrari. Ai Fillus es diu quan ens descalcem les sabates i els mitjons i ens freguem els nostres peus després d'una llarga caminada. Ai Fillus és pronunciat quan ens descordem el cinturó després d'un tec a Can Garriga. Ai Fillus és esmentat quan comencem a pixar després d'una llarga i carregosa espera. Ai Fillus s'exclama amb una barreja de plaer i platxèria, de descans i alleugiment, és un dels moments dolços o siuranescos de la nostra vida, per això la frase és completa i és una barreja d'ai i de fillus. Ai Fillus. El nostre món té dos pols: el verrus i l'ai fillus, i la brúixula xiscagardiana sempre indica en un sentit o l'altre. Vet aquit.

4 comentaris:

Sacutell ha dit...

Ens queixem dels negocis que tanquen però no discutim el dret que te el personal a una jubilació feliç. Ho dic perquè veure passejar ben mudats un diumenge al mati els de Can Siurana o els de Can Quintana es tot una satisfacció.
Ningú ha estat capaç de continuar el que feien. Nosaltres som testimonis del seu treball excel•lent i ara en som de com frueixen la jubilació. Enhorabona i que sigui per molts anys
Dit sigui de pas al llegir aquest “és un dels moments dolços o siuranescos” que escriu el Comitè

ELISA ha dit...

ai festa!

Tremendu ha dit...

Altres expressions com el "casummi" o el "catxisdena" tabé són d'aquelles fraguades a la parla de la nostra gent. I és que hi ha persones que poca saben dir les coses amb malícia. Per dir "cagum la puta" o "la mare que ho va parir tot" diuen "catxisdena" o "casummi", sovint acompanyada primer d'un espetec de llengua contra el paladà.
El "catxisdena", així com el "casummi", denota un lament d'alguna cosa que no va pas bé. Però qui ho diu, no ho diu enfora; ho diu per ell mateix; sense empastifar als qui l'envolten...una manera elegant i petita de dir-se un mateix "mare de Déu que sóc burro". I fequis que costa avui dia trobar gent d'aquesta mena: la mena de gent que que recula si fa falta.

SALVADORADORI ha dit...

las personas que mandan al paro seria mejor mas trabajo y menos palabras