dijous, 10 de desembre de 2009

El pa

El principal desordre de la modernitat el trobem en el pa. Ara vas a qualsevol supermecat i gosen vendre't unes barres o uns pans rodons que no són pas d'aquest món, en tot cas no semblen pas fets de farina i llevat sinó de plàstic o de poliester. Ara vas a posar gasoll i el del poste tabé ven pa. On s'és vist que els del gasoll facin pa o croissants? Es com si anessis a Can Japet i en Japet fill et digués "a part dels cargols, quants litres de gasoll n'hi vols?" Això que qualsevol s'atreveixi a fer pa o vendre pa és un pecat que no té nom, i és un degavell que s'haurà de buscar la manera d'aturar o redreçar. Si les coses segueixen per aquest adreçador, et pots trobar que venguin pa a Can Manxa o al magatzem d'en Quiumes, per posar dos matèries ben allunyades de l'alimentació. Es clar que en en el temps moderns i amb el desordre que vivim tapoc m'estranyaria que hi hagués gent que mengés broques del sis o portland. El cas és que ja no valorem l'ofici, la saviesa, el tremp, l'art i la distinció dels flequers. Si som capaços de comprar el pa en una benzinera, ja no ens importa ben re. El nostre pa de cada dia ens el serveixen amb gasoll o biodiesel o extravagàncies similars. El pa ha quedat reduït a una rutina com rentar el cotxe el dissabte o inflar les rodes de tant en tant. Aviat la mainada no sabran distingir un pa de part de bo, com el que fa en Japet, com el que feia en Quintana o com el que encara deu fer l'Arrufat de Sant Esteve de Guialbes, i sense saber distingir i valorar, i sense tenir cap mena de nord, ens posarem a la boca un plàstic qualsevol i direm que mengem pa. I d'aquí a la ruïna de la nostra civilització n'hi haurà només un cap de carrer. Pensem, amics, que l'invent del pa va ser la porta d'entrada a l'era de l'home civilitzat, la mateixa que anem tancant a base de comprar el pa amb oli de repostar, lubricant industrial i qualsevol bestiesa que venguin en una estació de servei. El pa que tenim a la memòria és el pa que abans de tallar-lo el pare li feia la creu amb la ganiveta i després de menjar el servàvem al caixó. El pa que tenim a la memòria és el que ha il.lustrat tots els nostres berenars i totes les nostres hores del pati. El pa que tenim a la memòria és el que hem donat als nostres fills esmentant i invocant aquella paraula que just comença amb les dues primeres lletres de pare. No rebentem la tradició, la memòria i els nostres llocs comprant una cosa que es doblega com una molla i que té el gust exacte d'una goma pneumàtica. Es comença per relativitzar els bons costums i s'acaba per calar foc a la casa pairal. I així ens va.