dimarts, 29 de desembre de 2009

El tren del futur

El tren del futur surt de Mata. Algun beneit es pensava que el tren del futur és aquest TGV que passa d'esquitllentes per Palol i Santa Llogaia i va a malmetre el terraprim generós i subtil de Vilademuls. El TGV és el tren del passat perquè ja em diràs què hi anirem a fer a Madrid si des del dia 13 de desembre el Pla de l'Estany és independent. El tren del futur és a Mata. De moment l'Ajuntament ha endreçat la vella estació del tren pinxo: tot és a punt per començar a vendre bitllets a tort i a dret. Els bitllets es vendran com vidre volador perquè tothom voldrà anar a cavall d'un vagó eixorit i castís. L'Ajuntament també ha fet fer una marquesina perquè la gent quan esperi el tren no vingui malament per culpa de la claca de sol o no quedi xopa de dalt a baix per culpa d'un ruixat a destemps. Es important que la gent que espera ho faci amb la millor de les comoditats. Massa temps que hem vist gent esperant l'omnibús en qualsevol parada desolada de la comarca. El tren de Mata, de moment, farà un únic trajecte: Mata-Mata. Un trajecte curt i deliciós a través d'una via acabada de posar a punt. Per començar ja està bé, no es tractaria, tapoc, que la gent agafés un empatx. Tabé s'ha de veure quina demanda de personal hi ha. Pot ser que els de les Pedreres diguin "conxo, estaria bé un trajecte Les Pedreres-Mata" i pot ser que els de Corts reclamin que el tren passi per davant de casa seva. Llavors ja serà cosa que s'hi fiqui l'Ajuntament de Cornellà i col.loqui estacions i abaixadors on convingui. I el nostre Ajuntament de Banyoles prepari vies i travesses perquè el tren també tingui un ramal Mata-Cases Barates-La Formiga-Guèmol i així anar fent. Per poc que la gent s'encapritxi amb el nostre tren sortiran estacions a tot arreu. No ens estranyi que al Collell hi hagi un intercanviador perquè la Garrotxa ha de tenir, necessàriament, un ample de via diferent a nosatres( no fos cas que un nit de lluna nova els envaissim i ens quedessim mitja comarca) El tren del futur serà un tren d'anar-hi anant, d'aquí m'aturo i faig el trago, d'encantar-se per veure el paisatge i fer-la petar amb el senyor cobrador. El tren del futur serà comarcal o no serà, que diria Mossèn Balmes si per comptes de capellà hagués estat ferroviari. El tren del futur serà xiscagardià, amb dret a porró de vi i caliquenyos. El tren del futur tindrà àrees de repostatge a la Brasa, a la Barretina d'Orfes, a Cal Ferrer de Falgons, a l'Hostal de Sant Miquel, al Bar Borgonyà i a Can Selvatà, a Can Boix de Vilamarí, i a Can Garriga. La velocitat mitjana serà la d'anar a peu, que està demostrat que és el ritme adequat pel cervell, per la migdiada, per fer un mos, per fotre un trago, per fer una eixera, per fer manyagoies i perquè et facin fregues. Quan la gent estigui cansada del viatge, es cardarà daltabaix i no passarà ben re. Els passatgers pagaran la voluntat com amb el Dimoni de Mianigues i serà obligat cantar. Bueno, a què esperem. Es cosa que ens hi posem després de festes. Cadascú que busqui vies i travesses, pals i rierencs i els vagi ajuntant a la primera tirada que han fet els de Porqueres. El tren del futur ens espera i quan el tinguem en marxa els hi cardarem pam-i-pipa als del TGV.

3 comentaris:

Sacutell ha dit...

Tenir tren o no tenir-ne, aquesta es la qüestió.
Els pobles de la costa tenen el mar com a connexió amb el mon. El mar i la pròpia audàcia els podia portar per tot arreu. Una munió d’avis varen anar a Cuba i a totes les Antilles. Tenim la costa plena de cases d’Indianos que al tornar edificaven palauets avui poc respectats per la febre del totxo.
Als de muntanya la connexió era el tren. L’absència era l’aïllament. Sortir de forat era molt mes difícil. Amèrica era lluny però també la universitat i d’altres alternatives d’emancipació i progrés.
El Comitè fa conya però hi toca de ple, com sempre. Lo riu es vida pel Delta. El mar connexió i el tren el substitut de la porta oberta al mon civilitzat
Varem eliminar trens i tramvies i poc a poc en torna la moda. De totes maneres el nostre tren era la prehistòria. Una prehistòria que els interessos l’hi varen impedir la contemporaneïtat.

montse ha dit...

M'encanta llegir els vostres articles.

josefina ha dit...

El que puguem deixar el comentari sobra el que em llegit és molt interessant.Estic completament d'acord em tot el que dieu, ll`stima que devegades. el comentari no el llegeis ningu.