dilluns, 21 de desembre de 2009

Honor al soldat Victor

S'ha trobat la tomba d'un soldat francès al cementiri vell de la nostra noble i distingida vila. Es veu que es feia dir Víctor i pertanyia al Regiment 67 de l'exèrcit de Napoleó. Devia ser un d'aquells militars que avançaven elegantment pel nostre país creient-se que la població abraçaria els seus ideals de "liberté, egalité, fraternité". Però la nostra gent era feréstega i no entenia les coses que li deien els forasters. Els van rebre malament com es rep al foraster que entra d'improvist, cridant i de males maneres. El pobre soldat Víctor tenia un nom cridat a la glòria i es va trobar amb un cop de trabuc o amb una patacada ben donada. Li havien dit que desfilaria triomfal sota un arc de victòries i es va trobar amb una batalla rústica, més aviat d'estar per casa, i amb gent que no l'entenia però que tenia molt mala jeia. El pobre soldat Víctor enterrat de qualsevol manera al cementiri vell i sense cap condecoració, honor o distinció. Vet aquí. Va venir pensant que la gent cridaria el seu nom pel carrer i es va trobar amb una gent que cridava, sí, però el nom del porc. En tot cas, i després de la troballa, seria bo que l'exèrcit francès s'interessés pel pobre Víctor.No ho sé, això d'escampar morts per tot Europa i després no recollir-los és cosa poc civilitzada, fa poc francès, vaja. L'Exèrcit de la França bé prou que podria venir a Banyoles i endur-se el seu soldat i enterrar-lo amb tots els honors. I donar-li alguna d'aquelles medalles que posen als herois, o als grans de França, i que sonés la Marsellesa que sempre és maco de sentir. Però per comptes d'aquest cerimonial, en Victor serà remenat pels arqueòlegs i pels investigadors, serà retratat, serà pintat, serà emprejat. I després el fotran en un fossar i avui pau i demà oblit. Xisca de Gardi demana a les autoritats franceses, al cònsul que se la deu estar gratant, a l'ambaixador que es fa l'orni, al ministre de l'interior que es gira com una babeca, que facin alguna cosa per aquest pobre soldat Victor. Ja és hora que França reclami els seus fills, els que donaren la vida i la dignitat envaint els banyolins. Si el govern francès segueix fent-se el boig, Xisca de Gardi agafarà en Victor i el traslladarà fins el mateix París. Allà, fotarem un clot davant mateix dels Camps Elisis i li donarem cristiana sepultura. I cantarem, com poguem, la marsellesa i el cant de la senyera. I en Victor dormirà el son dels justos en un lloc merescut. Si ells no estimen els seus, els hi donarem una lliçó d'humanitat. De llibertat, d'igualtat i fraternitat. Que ens ha d'ensenyar aquesta gent?

2 comentaris:

Salta Matxos ha dit...

Mestre!

I si el cardem en aquell forat que tenim lliure a la plaça dels estudis, podem treure la pols a la vitrina, uns quants drapets històrics, que les patenes el maquillin una mica...i au, a fotre'n algun calerot que bona falta ens fan avui en dia.
De ben segur que llavors el reclamarien aquets collons de gabatxus gamarussus i ganduls...

P.D.: No puc deixar de desitjar unes bones festes a tota la comunitat xiscagardiana!

Comitè d'Orriols ha dit...

Bon Nadal, també a tu, noble i fidel Salta Matxos, confrare comarcal i germà d'aquest bloc fanàticament plaestanyenc.