dissabte, 19 de desembre de 2009

La Casa dels Verdaguer

Avui amb una gent hem visitat la Casa dels Verdaguer, a Mieres, un dels últims i més bells racons de la nostra comarca. El cel net i les muntanyes vigilants, el dia fred i el glaç fumejant des de la profunditat dels boscos. La Casa dels Verdaguer és un arbre genealògic on hi brota una poderosa nissaga de metges i d'homes compromesos amb el país. Em diuen que els Verdaguer, en temps reculats, van provenir de la part d'Osona i d'aquí els lligams familiars amb el poeta més prodigiós que ha donat la nostra terra: Mossèn Cinto. A l'entrada de la Casa dels Verdaguer hi ha la mítica sala d'espera on els pacients vetllaven el temps que faltava perquè els visités el famós i reputat Metge de Mieres. La gent, recordo, deia "he anat amb el Metge de Mieres" i d'ell s'expicaven històries miraculoses, fantàstiques. Una part d'aquesta mítica l'ha recollit el Doctor Carreras, metge de capçalera de Xisca de Gardi. La Casa dels Verdaguer té un element fascinant que és el gabinet del Metge de Mieres: la taula massissa, les butaques on s'hi asseien els pacients, els armariets amb els estris de la consulta, els armaris plens a vessar dels historials. L'ambient és recollit i la llum és volgudament migrada: el metge aconseguia així un ambient reposat però també reflexiu. La Casa dels Verdaguer té l'aire i la prestància de les nostres cases pairals, les famílies fortes amb arrels poderoses sobre la terra. La Casa és plena de retrats de la família: del besavi, de l'avi i del fill, tots tres metges, tots tres homes que van estimar la casa i la terra i la seva gent. La Casa dels Verdaguer està en bones mans: la protegeixen els seus fills i la protegeix la Dolors. Amb ells, l'esperit i la memòria queden salvaguardats. Contra el temps, contra el glaç, contra els llops, contra els dies negres, la convicció i la fortalesa d'una gent que s'estima el que ha heretat i que se sap obligada a protegir-ho. Mentre la Casa dels Verdaguer resti en peus, el país sencer pot dormir tranquil.