divendres, 11 de desembre de 2009

Visca nosatres i el nostre poble

He anat a votar anticipadament per la llibertat de la nostra terra. Tenia tanta pressa que no he pogut esperar a diumenge. He tingut una sensació estranya: d'aquelles sensacions díficils d'explicar però que poques vegades m'ha revingut anant a votar. El col.legi era d'estar per casa, el cerimonial era diferent dels altres cops, però he tingut la impressió que aquesta era la votació més important de la meva vida. Quan he votat he vist que l'urna ja era plena com un ou, que amb prou feines hi cabia la meva papereta. Collons. No era el primer en tenir pressa per votar per la llibertat del meu país: altres s'havien avançat. I en el temps, ben poc, que he estat en el Col.legi electoral del Foment m'he trobat amb altres electors deleresos com jo de fer les maletes i sortint cagant llets d'aquesta gàbia que es diu Espanya i en el que mai hi havíem d'haver entrat. Hi ha hagut un fet que considero premonitori: En Jordi Angelats, vell amic, ha sortit al meu encontre. Ell també anava a votar. Ens hem bescanviat quatre paraules i, llavors, ha sortit la sorpresa: d'un seu butxacó ha aparegut una foto dels meus dies petits. Un record del nostre viatge a Mallorca del temps de Casa Nostra. La sorpresa m'ha emocionat i volia abraçar el meu vell amic però tenint en compte el respecte pel dia i pel col.legi electoral m'he limitat a agafar-li el braç. La foto era una premonició. La foto és del nostre primer i gran viatge: vam agafar un avió per primer cop en l'anada a Mallorca i vam retornar agafant un transatlàntic per primera vegada. Qui sap si en el mateix lloc que recullo la foto d'un viatge inciàtic tots junts, en Jordi, jo i molta gent, som a punt de volar i solcar els mars en direcció al que el nostre poble porta somniant des de fa tres-cents llargs i eixuts, i carregosos, anys. Visca nosatres i el nostre poble.

3 comentaris:

Sacutell ha dit...

Soc lluny, a Tokio per feina, emocionat veien que encara sere a temps de viure i morir independet. No puc votar, fa dires es què és soc fora. Sisplau, algu es què és a no ha pensava fer-ho es què és hem faci el favor

Sacutell ha dit...

Ell redactat d'abans hi ha contribucio de la Blacberry i de la distancia. Que hi farem

En Samora ha dit...

Ja veieu... encara hi ha les urnes calentes i ja ens fotem d'hòsties nosaltres mateixos. Osona decideix contra Coordinadora Nacional i a Madrid que es deuen cargolar de riure. Verge Santa... on volem anar així?