dissabte, 2 de gener de 2010

Cap d'any 2010

Vam celebrar el traspàs de l'any gràcies a l'amable hospitalitat d'un senyor de Banyoles: en Lluís Vilà i Vendrell, que a més és un exquisit artista però això ja n'hem fet esment en d'altres fulls. El nostre Ajuntament s'ha entestat en organitzar cap d'anys fora muralles, en el recòndit i més aviat tètric espai de la Draga. La Draga, com és sabut, és aiguamoixos i bressol de temibles bèsties. No ens estranyaria que entre els concelebrants hi hagués el nostre Samora tan avesat a jugar amb foc i a esmascarar-se seguit els dictats del maligne. Nosaltres, gent d'ordre i de llei, vam preferir l'aixopluc de dintre vila per rebre el 2010. Va ser-hi present el bo i millor de Xisca de Gardi- si exceptuem en Llobarro i l'inefable Samora- i vam despatxar-nos un sopar servit, i cuinat, per la destacada joia de la restauració local: Can Xabanet. Del sopar i de la festassa no en donarem detall perquè això no és pas una crònica de paper cuixé. Només descriure la vistosa panoràmica de la Casa del Senyor Vilà: des del balcó s'abasta un tros de la magnífica Plaça, que l'Arquitecte Moner va definir amb precisió com un espai urbanístic on es sobreposen diferents places. Des de casa en Vilà l'esplèndida nit del 2009 al 2010 es contemplava la placeta que hi ha davant de l'Ateneu i les voltes que van a petar al carrer Mercadal. Els llums del carrer, esgrogueïts i volgudament migrats, ens oferien una visió immortal d'aquest empriu de Banyoles: les pedres velles i els llocs antics de nit restaven impassibles al pas frenètic del temps. En Llamaraques van rematar la vetllada amb una frase solemne "vinc a Banyoles a fer diàlisi lingüística". Es a dir ve a Banyoles a purificar la llengua que a Barcelona grinyola, s'arrossega i s'omple de verdet. Dues imatges fascinants: la plaça inalterada i la llengua viva. Això és Xisca de Gardi. La nostra gent, el nostre temps, la nostra llengua, els nostres carrers, i que les úniques companyies forasteres siguin les de la ginebra i la tònica. Vet aquí. Debi guard que ens ho canviin.

2 comentaris:

ElroyTLanphear ha dit...

hello~nice to meet u..............................

Sacutell ha dit...

Ja em perdonareu però de Llamaraques res de res.
Yamanaka es el nom d’en Paquel i ve de quant era nedador del Club Natació. Ell feia brasa de pit, que es deia abans, i el millor del mon era un Japonès que es deia precisament Yamanaka i vet aquí l’associació. Per l’estil i una mica per la seva cara i el color. Ja es veia venir que al xicot l’hi anava l’orientalisme que ha donat un sentit avançat al que era un metge de poble, i que s’ha convertit en el gran especialista de medicina oriental