diumenge, 24 de gener de 2010

El mercat esbardellat

En Pep, ja ho sabeu, és el contramestre de Xisca de Gardi. En Pep ens ha manufacturat un dels seus teatrins, expressions de la vida i del saber estar, i en Quelfu l'ha grabat i el Gallegu l'ha acabat d'escolpir. Es una joia anomenada "mercat esbardellat" i no és altra cosa que una atzagaiada a aquest circ de secà que és el faisbuc. No hi ha un engany més descomunal que aquest faisbuc que ens fa creure que estem en contacte en mig món però que, en el fons, l'únic que veiem és una pantalla i un joc d'ous. I para de comptar. I d'aquí que en Pep l'anomeni mercat esbardellat i que en el seu teatrí ell ens mostri un armariet de plàstic, d'aquelles de les nines, ple a rebentar de fotos. Es això el faisbuc i cap altra cosa. Una fantasia de fireta que no porta enlloc. Contra el faisbuc d'enganyifa nosaltres contraposem el Col.legi de la Bona Vida del cèlebre Baró de Maldà. Aquell home rebia els amics no pas dintre d'una màquina fosca sinó en els amplis salons de la torre del Sitjar. Allà no hi havia xats ni mandangues, hi havia àpats a tothora i balls ben guarnits. Hi havia festetes, fruita i passejos per fer baixar el menjar. Els amics sempre anaven acompanyats de frares i de canonges perquè la part espiritual no quedés resguardada. I el Baró, com en el cas de Xisca de Gardi, escrivia quatre pulecres en el seu Calaix de Sastre que després llegia pels eixerits i castissos dels seus amics. I tots ho celebraven i vinga a menjar. I la majordoma anava passant perquè res hi faltés. El nostre feisbuc ja està inventat: el Col.legi de la Bona Vida. Avui pau i demà glòria.

1 comentari:

isabel ha dit...

estoy de acuerdo con tus reflexiones. Leo con frecuencia tus escritos y me parecen muy interesantes. Me haces pasar buenos ratos. Gracias . Te animo a que sigas escribiendo