dissabte, 16 de gener de 2010

La botifarra

Xisca de Gardi ha declarat la botifarra patrimoni de la humanitat. Convé salvaguardar aquest joc de cartes, doncs és un dels nostres més preuats tresors culturals i que tantes tardes i caliquenyos ha ajudat a cremar.
Altra vegada els malparits dels americans s’han proposat neutralitzar la nostra identitat tot enviant-nos una de les seves andròmines d’invasió subtil. Primer les hamburgueses dobles amb extra de formatge van intentar fulminar la nostra gastronomia i amb els seus collons de “cangrejus” de riu van exterminar un nombre esgarrifós de “gambúcies” i capgrossos. Ara tornen a la càrrega amb un joc de cartes anomenat poker que si no hi posem fre ens cardarà a can pixa el truc, la brisca i la botifarra.
Aquest joc invasor ja fa anys que corre per casa, ens el van infiltrar i s’ha mantingut semi latent fins ara. Les alarmes s’han disparat en el moment hem detectat que diferents poblacions de la comarca, com les veïnes Porqueres i Serinyà han organitzar tornejos oberts de poker cardant a la cuneta el més tradicional, selecte i nostrat joc de cartes digne de competicions. Fallu, semifallu, doblo, redoblo, botifarra i Sant Vicens perillen de ser substituïts per flop, fold, check o all in. El full, poker i repoker amenacen d’esborrar les manilles, els trumfos o la puta d’oros de la memòria col·lectiva i això si que per res del món estem disposats a tolerar-ho.
La botifarra és un joc pedagògic, que t’ensenya a comptar, a deduir, a estabornir-te els nusos del puny sobre la taula, discutir-te amb al company i dir-li datpelcul o tros de burro, però és alhora un joc d’intel·ligents i prudents, doncs no vull ni pensar com acabarien les partides si a sobre hi hagués calers pel mig La botifarra, senyors meus, t’ensenya de bones a primeres tot l’arsenal del que disposes per aquella mà i dingú carda “farols” perquè qui té una merda de cartes es menja els mocs i així és com ha de ser.
Xisca de Gardi, que ens agrada la fortor de caliquenyo i conyac i ens trobem còmodes entremig de crits i trompades que presenten manilles o anuncien els trumfos, hem decidit deixar-vos jugar una estona al poquer, tenir-hi mitja febrada i fins i tot arrapar-vos-hi com a un amor d’estiu. Que us quedi clar, però, que aquesta noia no fa per casa perquè la coneixem i sabem que a més d’un l’ha plomat i li ha cardat la vida enlaire. Mala peça al tel·ler amb algú vingut d'amèrica i acostumat a freqüentar casinos i taules clandestines de rics i rucs...La botifarra, en canvi, és una bona mossa, coneguda de sempre i amiga de la família, que no ha fet mai mal a ningú, amb qui hem passat molt bones estones i que així per molts anys sia.

5 comentaris:

iaiapunkarra ha dit...

Verge santa, patrimoni de la humanitat? No sabeu pas el que us feu...Ara veurem els progres de tv3 organitzant campionats de butifarra: Sense fumar, ni un trist caliquenyu, que és políticament incorrecte. Sense la copa de ratafia -pel mateix motiu-, bevent sucs de fruites de qualsevol part del món. Amb partides paritàries on hi ha d'haver obligatòriament dues dones, una d'elles de qualsevol país africà. I els homes, un d'ells que sigui gay i l'altre amb qualsevol tipus de discapacitat.

La butifarra, de les poques coses que encara ens permeten fer país...

En Samora ha dit...

Tot això de la paritat, les nacionalitats, orientacions sexuals i discapacitats ho podria arribar a acceptar. Si ens tallen el caliquenyo i ens canvien el conyac per suc ja podem plegar.

Joana ha dit...

A mi no em semble que la butifarre sigui patrimoni nacional, a mes a mi me agrade mes juga a la canasta

rosa maria ha dit...

Estic d´acord

Irene ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.