divendres, 29 de gener de 2010

Les vergonyes d'una plaça

Xisca de Gardi també és un espai de denúncia i es fa ressò de les queixes que des de diversos punts de la comarca se’ns confien. Xisca de Gardi no es mossega la llengua.
Eus ací no fa ni un mes que en una empresa de solera banyolina un dels seus treballadors, vingut anys enrere de les amèriques, va prendre la decisió de retornar a casa seva amb la seva gent. Era un noi trempat, humil i bona persona, talment com si hagués nascut a Banyoles, cosa que va fer que els seus companys de feina li volguessin organitzar una festa de comiat amb tots els ets i uts.
Tal i com està el panorama i preveient com aquesta tendiria a desenvolupar-se, van optar per muntar una gimcana a cavall de bicicleta que els havia de transportar de prova a prova tot resseguint els bars compresos en l’itinerari. Proves d’habilitat, de coneixement per avaluar el nivell d’arrelament a la nostra cultura durant l’estança, i entremig, un acte simbòlic realment emotiu. Van decidir plantar una esqueix d’olivera al bell mig de la Plaça de la Vergonya, rotonda que a partir d’aleshores perdria aquest nom i qualificatiu per passar a adoptar el propi del compatriota que havia decidit tornar-se’n a casa.
Tres dels participants, amb una destresa tan admirable com sospitosa, travessaren la carretera, s’endinsaren al jardinet i amb poc més de tres minuts en sortien, eines en mà, amb l’objectiu acomplert.
La resta de la nit transcorregué entremig de brindis, pedalades, ballaruca i especulacions respecte a l’esperança de vida d’aquell brot destinat a dotar d’honra i honors aquella plaçota malparida.
L’olivera en qüestió va sobreviure tot el diumenge i el matí del dilluns, fins que algun carcamal, per iniciativa pròpia o seguint ordres superiors va cardar a can pixa el branquilló, la il·lusió dels nostres amics i amb tot això, les possibilitats de deixar enrere l’historial de vergonyes ocorregudes en aquella circumferència d’escassos vint metres de diàmetre.
Xisca de Gardi demana explicacions, vol dimissions i veure rodar caps. Exigim actes de reparació dels danys morals i el restabliment de l’olivera, per descomptat.

5 comentaris:

socorro ha dit...

Hoy estamos a dia 2 de febrero

Maria Dolores ha dit...

Me parece muy bena vuestro articulo

Joana ha dit...

Estic a favor de les vergonyes

carmen ha dit...

marijo

apajosy ha dit...

Es una vergonya, no anirem mai en lloc, i es una verdadera llàstima, però es axix.