dijous, 7 de gener de 2010

Oruxo Xamima

Dinar de Santa Companya a l'Hostal de Sant Miquel: el Gallegu, en Vaqueta i un servidor de vostès i de Déu. Ens hem galdit amanit, pot i tripa, cigrons, mongetes, arròs a la cassola i carn a la brasa. A fora queien volves de neu i per les muntanyes d'aquells encontorns s'hi enfilava una mantellina de boira. La Vall de Campmajor tenia una fesomia esquerpa, feréstega, com ha de ser i està escrit en algun lloc. No ens agraden els climes i els paisatges manyacs, ha de fer fred, ha de ploure, han de caure volves de neu i clavar-se sobre la terra. En Planaferrana s'ha passejat per l'hostal amb la seva armilla de Can Prats Sala. Què seria l'hostal sense la visita a l'hora del cafè de l'alcalde. Riure sorneguer, mirada d'esquilet, bromes suades, l'alcalde és l'autoritat per excel.lència, faci fred, nevi o caigui un xàfec descomunal. Amb Santa Companya hem repassat l'estat dels nostres projectes, tot va bé, tot s'enfila. Hem fet via cap al Terraprim i el Gallegu i jo hem entrat a Xisca. D'allí m'ha lliurat una ampolla de l'Oruxo Xamima. Licor de vida, de la terra, de l'esplendor de Finisterre i dels confins de l'apòstol. L'he col.locat en el seient de l'acompanyat: com ha de ser, un Oruxo Xamima no pot viatjar al portabultos, no pot dur-se de qualsevol manera, ha de viatjar com una persona, amb totes les lleis i tots els drets possibles. Aquesta nit quan a tot arreu neva, gela, glaça, plou abundosament i ens frega el pitjor vent de les Sibèries, quan tot sembla una devastació de tundra, hem begut una copa de l'Oruxo Xamima. El licor d'un groc verdós ha traspassat el llindar dels nostres pal.ladars. Feréstec i alhora perfumat, dur i aromàtic, escalf de la terra i manyagoia festiva. Els gaèlics tenen la seva aigua de vida, els de Banyoles tenim l'Oruxo Xamima: beure dels temples sagrats, recull de totes les herbes, temps de Finisterre, abric en aquestes nits polars. El nostre país és un glop d'Oruxo Xamima, història i vida dels avantpassats, de les generacions que ens han batejat, dels dies feliços dels nostres infants, salut, vigor, i un altre glop de la vida catalano-galega. Monforte és el dotzè municipi del Pla de l'Estany, el tretzè és Barcelona i el catorzè: Galdakao.