diumenge, 24 de gener de 2010

Serafí Gimeno

Podé en Gimeno és un dels grans escriptors comarcans. Entenem això d'escriure des del fet que la literatura faci girar el teu món com una virolla. Que en la teva vida, tot sigui escriure. I això està a l'abast de ben pocs: el nostre contramestre Pep, en Llamaraques, en Navarro i en Gimeno. I no gaire dingú més. Els altres, ai senyor, escrivim quan ens rota i això és poc, i és un no gaire res, i escrivim perquè tenim la varicel.la o el beri-beri perquè si estiguessim bé voltaríem per Falgons. En Gimeno, Serafí, és un escriptor de part de bo, de raça, de substància. Com en Conrad que tabé va provar la virtut del trebai. Com en Conrad que abans d'escriure va tastar l'inabastable univers de l'aventura. Me'l trobo't per Girona, en un bar, i en Gimeno escriu en una llibreta grossa d'aquelles que tenen anelles. L'he vist atres vegades: escrivint en llibretes grosses, en lletres que demanen exigència, treball i honestedat. Quan te'l trobes, fa un gest vergonyant com si demanés perdó per haver-lo enxampat escrivint. Aquests són els bons. Els demés, els que no valen res, porten megàfons i cartells explicant que escriuen i que publiquen i que són parts fonamentals de la literatura universal. Rampoines doloroses d'un món que ha produït massa porqueria per ser veritat. Als Gimeno en els anys nefastos del cop d'estat, allà pels volts del 36, els falangistes van cremar la seva biblioteca. Van haver de fugir de Salamanca cames ajudeu-me. Però els va quedar, en aquella nit amarga de foc i ràbia, la idea fixa que la millor venjança era escriure. Com en Conrad que volia combatre la dominació russa i reivindicar la seva vella i estimada Polònia. En Gimeno escriu i amb cada ratlla convoca els dimonis de les flames, del dolor i del càstig. I en qualsevol lloc on escrigui sap que allà hi apareix això que en diuen literatura, i que no és altra cosa que una llambregada de la veritat. Aquí estem Serafí, ens voldrien morts, però continuem ajuntant paraules plenes de gosadia, encant i força. Que Déu et protegeixi.

3 comentaris:

llobarro de bosc ha dit...

Subscric i reafirmo el que diu el Comitè. Per raons que no puc explicar –excepte, és clar, si algú posa damunt la taula una quantitat que iguali el meu nivell de corrupció, actualment de rebaixes- conec part de l’obra inèdita de Serafí Gimeno i parlo, doncs, amb coneixement de causa.

好悶 ha dit...

I love readding, and thanks for your artical.........................................

llobarro de bosc ha dit...

Perdona 好悶 però ‘reading’ s’escriu amb una d (one ‘d’).