dilluns, 4 de gener de 2010

Xisca de Gardi, secció objectes perduts

Ahir em vaig trobar un missatge al feisbuc. Com ja deixa entreveure el Comitè d’Orriols, els de Gàrgoles vàrem muntar una petita festa al pavelló per celebrar l’arribada d’un nou any. Res, una reunió íntima d’uns quants milers de persones. Aquest tipus de celebracions acostumen a resoldre’s amb un extraordinari nombre d’intercanvi de pertinences que fa que difícilment arribis a casa amb la mateixa jaqueta, bossa, jersei, xal o corbata amb la que n’has sortit. A diferència de la fira de Mieres, aquest es produeix de forma absolutament aleatòria i involuntària. Si el global de permutes s’efectua de forma compensada i ordenada les conseqüències no han d’anar més enllà d’intentar obrir la porta de casa amb unes claus mai vistes o rebre trucades de desconeguts a un telèfon que no et sona de res. Fets, d’altra banda, que sumats a l’estat de cansament natural i “potser” alguna beguda en mal estat només fan que la consciència es mostri un pèl lenta alhora de adonar-se’n de tal insignificant confusió.
Els problemes més greus vénen quan algú, amb més o menys mala fe, arriba a casa seva amb més jaquetes, mòbils, carteres... de les que duia quan n’ha marxat, cosa que comporta forçosament que algú es trobi en la situació justament contrària i com n’és el cas de la persona que via feisbuc va contactar amb mi.
Tornant al missatge, una mossa de qui no en revelaré la identitat, em comunica que durant la nit de cap d’any va extraviar les sabates. Servidor de vostès que més d’unes xancletes ha perdut al Club Natació i moltes vegades s’ha deixat les botes al vestuari de l’Atlètic, no serà ara qui es sorprengui o garbelli hipòtesis de quines vies poden desembocar a perdre de vista unes sabates en els transcurs d’una festa de cap d’any. No obstant, aquest cas em porta a plantejar-me el meu propòsit per aquest 2010 i que no és altra que el de resoldre aquesta “confusió” intentant restablir l’equilibri d’una sabata per peu.
Vull fer una crida a tota la població: Si algú de vosaltres va veure una persona de quatre grapes amb dues sabates per guants, qui de vosaltres alhora de despullar-se hagués de descordar-se quatre nusos o tingués la sensació de portar uns mitjons massa gruixuts, si algú va veure un parell de despistats/des esmorzant unes espardenyes o situacions quotidianes d’aquesta tipologia, té el dret moral de comunicar-ho a Xisca de Gardi secció objectes perdut. Quedi dit.

1 comentari:

Sacutell ha dit...

Normalment nomes se’n perd una de sabata i sempre a les dotze en punt.
Si algú la troba o les troba, ja coneix el procediment. De casa en casa i de pubilla en pubilla fins que trobi el peu que l’hi escau. Desprès es podrà casar amb el President de la República perquè el conte s’ha adaptat a la modernitat i no manté residus franquistes.