dimecres, 3 de febrer de 2010

Érem pocs i va parir la burra.

Gràcies a Déu! Estem salvats, arriben les vegueries! Goita tu quins governants més ben parits que tenim que si no tenen feina se la busquen. És que en plena època de bonança, en què res no passa, on els polítics podrien ben bé no existir perquè tot rutlla sol..., els dirigents d’aquest sant país fan gala del seu tremendu perfeccionisme i s’han trencat les banyes per trobar la forma de rinxolar més el rínxol de la nostra enlluernant perfecció. Eus ací que les seves deliberacions han anat a convergir en la següent conclusió:
La conjuntura del país presenta una situació d’absoluta prosperitat. La gent té feina, la societat està harmoniosament cohesionada i els diferents status socioeconòmics de la població amb prou feines es mostren perceptibles. La gent gran reposa amb placidesa d’una jubilació confortable i ben finançada, les mares i pares entren a les escoles públiques amb els ulls clucs, encegats de confiança amb el sistema educatiu del comú mentre han deixat el cotxe aparcat a fora amb les claus posades al pany i la cartera i l’ordinador al seient de l’acompanyant, com sempre s’ha fet i mai ha passat res. Els cirurgians i les infermeres dels hospitals fan mitja i sudokus per fer passar les hores, els quiròfans porten dies parats i les llistes d’espera per artroscòpies i pròtesis de genoll són buides... El país és una enorme bassa d’oli.
Avaluat l’estat de la nació, el nostro gran govern ha detectat un punt de feblesa en el nostre sistema. No és greu, de moment, però cal intervenir-hi preventivament, doncs per aquesta via podrien venir futurs problemes que pertorbessin la idíl·lica situació actual. El nostro país està poc regulat, governat, legislat, controlat, administrat, manat o com vulgueu dir-ne. Un sistema com l'establert a la nostra societat, amb la complexitat que comporta, no pot estar només sota el control de sis administracions, quina imprudència! On volem anar a parar amb només un ajuntament, un consell comarcal, una diputació, un govern autonòmic, un govierno nacional, i una govern europeu? Certament, quan m’han fet aquesta reflexió he notat una esgarrifança que em pujava per l'esquena tot resseguint-me la columna vertebral. De cop i volta m’he sentit mig abandonat, deixat de la mà de Déu, orfe..., com si això fos Can Pixa sense amo.
Necessitem més gestors, crear nous òrgans de govern amb capacitat de decisió i competeències a gestionar. Nous càrrecs polítics d'aquells d'ocupació temporal i remuneració vitalícia, tècnics, personal administratiu, conserges, xòfers, interventors, serveis jurídics... Tot això ho necessitem costi el que costi, fèquits que és imprescindible. Calen noves ratlles al mapes, habilitar edificis, despatxos, ordinadors, cotxes oficials... i el que convingui, casum deuna.
Cal crear les vegueries i cal fer-ho ara que no hi ha problemes més urgents. Més endavant contemplarem la creació del Govern de Països Mediterranis, el Consell d’Estats Sudeuropeus o la Confederació de Nacions Caçadores de Bolets, si fa falta. Ai senyor...

3 comentaris:

estrip ha dit...

bé, una cosa no treu l'altre. Cal solucionar molts problemes però això no treu que es puguin desenvolupar altres temes.

Moisès ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
llobarro de bosc ha dit...

A mi el que em preocupa és el protocol. El cap de vegueria, on s’hauria de situar en cas, per exemple, de que vingui l’Obama de visita? Davant del president del Consell Comarcal? Darrera del de la Generalitat? Pujat a esquenes del cap de la policia municipal? I, de quin color ha de du la corbata si la del president de la Diputació és fúcsia? Cal tenir aquestes coses ben estudiades; si no, després, hi ha bufetades.