dimarts, 9 de febrer de 2010

Himne a l'Atlètic

Abandona l'Atlètic el Camp Nou. Ara que havíem començat a tastar el gust dolcíssim del triomf. Però el Camp Nou no serà una etapa ocasional. Hi tornarem. L'Atlètic ha pres mides i això li servirà per tornar-hi d'aquí poc. No serà un trasllat provisional. L'Atlètic tornarà al Camp Nou per quedar-s'hi, per convertir-lo en el seu fortí, per exhibir el seu gran fútbol just a tocar l'Estany. El Camp Nou va fer-se per albergar l'Atlètic. Algú va pensar en clau de futur i es va dir "aquí hi jugaran futbolistes de part de bo, nois que sentiran el fútbol de veritat". Ara se'n van cap al Camp de Fútbol Vell. Es una penitència que hem de passar, és una penyora que ens toca pagar. El Camp de Fútbol Vell serà una etapa del nostre gloriós viatge com Les Corts van ser una etapa del FCB Barcelona. Però està clar que, en els propers anys, necessitarem un camp millor, més ample, més còmode, amb serveis adequats. Per això tindrem el Camp Nou que és el camp on ha de jugar el gran Atlètic. L'altre club de la vila haurà de rendir-se a l'evidència i acceptar que el món nou és de l'Atlètic i que el seu temps ha passat. Això són faves comptades. I només cal veure les grades del nostre Atlètic per veure que el futur ja només pot ser nostre. Jugarem al Camp Nou unes temporades. Les suficients. El camp, ja ho hem dit anteriorment, ens quedarà petit. I vindrà el temps i l'energia, i els diners i la voluntat d'aixecar un estadi enorme on l'Atlètic refulgeixi amb la lluissor esplèndida del gran club de la nostra terra catalana. Hi serem. Però, de moment, no tirem la canya gaire lluny. De moment, ja sabem que aquest episodi del Camp Nou tindrà continuïtat. La seva estada ens ha marcat els primers èxits sonats, tres partits sense perdre, i la llum poderosa d'aquest estadi dibuixa el nostre nom. L'Atlètic hi tornarà, tard o d'hora, i els altres hauran d'acostumar-se a pilotejar en el Camp Vell. La Història, amics, és l'evidència incontestable dels fets. Seguir els senyals que del cel ens arriben. Escoltar el rumor del destí. L'Atlètic ha nascut per la glòria i això, senyors meus, és una vritat com el Monestir.

1 comentari:

cardisucre ha dit...

Aquí entenc que em demanes que et digui agoserat. Agoserat.