dimarts, 2 de febrer de 2010

La puda

L'atre dia vaig anar a la Puda. El nostre distingit Balneari carda mitja basarda, per no dir basarda complerta. Costa d'imaginar que en aquest lloc hi hagués hagut veranejants i gent endiumenjada. Costa de creure que a redòs de la font s'hi haguessin degustat merengues i altres pastissos. Costa encara més relacionar tot aquest desgavell amb les fotos d'antes on pomposes senyores hi prenien les aigües per guarir la histèria. A la part de darrera de l'edifici, ara i avui, s'hi podria grabar una pel.lícula barata del Vietnam: l'herba creix a cor què vols, tot és feréstec, el bosc és brut i algun carcamal encara procura llençar-hi verreria. L'edifici, ai, és un niu de merda parlant clar. Les parets guixades amb velles pintades i amb nous eslògans. Les finestres rebentades, el sostre esgavellat, tot és un compendi de ruïna. Ens ho hem deixat ben perdre, això de la Puda. Hem sentit, moltes vegades, que grans inversors hi acudirien per reflotar el negoci i fer tornar els veranejants. Però tot ha estat fum o fer volar coloms. La Puda cau i ja ens hem acostumat tots plegats a passar de llarg, a viure dels records i de les velles postals. A omplir de nostàlgia les parets enrunades i aquell abandó tan absolut, tan tremend. Per acabar de fer el duro, la font no raja i és com un testimoni mut i sord. Diuen que l'aiga l'estiren més avall per regar i per això s'ha hagut de tancar. Ens hem acostumat a la decadència? Malament rai, vols que t'ho digui? La Puda ja no fa pudor d'aiga sulfurosa sinó que fa flaire d'oblit banyolí.

3 comentaris:

En Samora ha dit...

La Puda s'ha d'expropiar. Els seus amos, uns senyors que fabriquen bombes d'aigua ens la tenen ben abandonada. Contes i contes hores el meu cap hi ha dissenyat el més ben parit hotel d'entitats mai vist...

Marc Vicens ha dit...

Sort que ens queden les tortades i les cansalades de Can Boadella... Per cert, n'hi han encara de cansalades?
Felicitats pel blog, sóc de Cornellà però s'ha de reconèixer, què collons, que us ho munteu de puta mare!

Marc Vicens ha dit...

Sort que ens queden les tortades i les cansalades de Can Boadella... Per cert, n'hi han encara de cansalades? La meva àvia sempre m'explica que anava amb el novio a menjar un tall de cansalada i un got d'aigua de la Puda.
Felicitats pel blog, sóc de Cornellà però s'ha de reconèixer, què collons, que us ho munteu de puta mare!