divendres, 12 de febrer de 2010

L'auca del jutge

El Gardi sempre troba el lluci que li planta cara. El lluci troba una cullereta que l'arrossega cap a la superfície i és pell abans que pugui dir bon dia. El gat es carda el rataliu que s'ha cardat el formatge. I quan el gat es llepa els bigotis ja té un gos que li mira el clatell. El gos sempre serà abordat per un gos més gros. I aquest per un senglar que no mirarà pas prim. El senglar lleparà just quan passi davant del post d'un caçador. Es llei de vida. Tabé el randell et pessiga i quan et clava la fiblada li fots una plantofada que el deixes planxat. La vida és això cop i patacada. La mosca cau a la teranyina on l'espera l'aranya. El dragó talaia l'aranya. El gat al dragó i anar fent. Es pensa el jutge que la llei de vida no fa per ell. Que ell està en un estadi superior resguardat del vent i del temporal. Pel seu despatx passa gent i els envia a galeres, a presidi o a on sigui. Davant de les uieres del jutge van desfilar independentistes, no se'ls va escoltar quan li digueren que havien rebut de valent, no els va voler creure, no els va donar cap oportunitat, i en cabat els va fer engarjolar. El jutge sabia que l'únic delicte d'aquella gent havia estat plantar cara a Espanya en lleial fidelitat a una consigna antiga del nostre poble. La gent ha de respectar la memòria dels seus avantpassats abans que totes les lleis dels forasters. Però el gardi que s'ha cardat la gambússia algun dia es troba amb un gat que se'l poleix. I aquest jutge de mirada tenebrosa té ara mala peça al teler. Altres com ell el jutgen. Sobre les lleis dels forasters s'imposa, implacable i aplastant, la llei de vida. El gat que encara pal.ladeja la sardina no sap que al clatell hi té el gos, i aquest un elefant. I anar fent. El penjat s'ha cardat el fetge del primer jutge. Al rebost n'hi té quinze més. Com sempre han dit els nostres "Visca la Terra, mori el mal govern".