dimarts, 16 de febrer de 2010

Les Llevantades

Les Llevantades formen part de la nostra vida i dels nostres dies. Una Llevantada és un cel espès, carregat de pluja i que no se'n vol anar ni amb aigua bullenta. Dies i dies seguits de pluja. Caient per tots costats, fent rajar les canals i atipant els embornals, botint basses per tots costats i fent que la terra s'estoveeixi, i amarada d'aigua es vagi esqueixant. Les llevantades, com la d'aquests dies, et feien quedar a aixopluc, mirant el cel mentre rere el clatell espetagava el foc a terra. A casa meva, tanta pluja produia unes senyores goteres. Llavors era qüestió de localitzar-les i col.locar al dessota una bona galleda. Aquella era la música de les llevantades: un repicar de gotes sobre la teulada i el so agre de les gotes omplint el plàstic de la galleda. Semblava que el món s'anava acabar d'un dia a l'altre. Plovia durant tota la nit i t'aixecaves sentint, de nou, el percutir carregós de la pluja. Per sortir al carrer era qüestió d'embotir-se un bon anorac, unes bones botes d'anar a pescar i un llamp de paraigües. I era això: travessar aquells carrers que tenien el color del plom gastat i anar veient com totes les voreres eren una estesa de paraigües negres. Tot era molt fosc, amb una llum molt migrada, molt tèrbola, i l'aigua s'anava escorrint per totes les canals possibles. Aquell diluvi mig universal i mig comarcal feia la sensació que s'havia apoderat de tots nosaltres. "Quin ploure" deia la gent a l'entrar les botigues i espolsar el seu paraigües. I tothom feia que sí amb el cap i vigilava, amb una mirada de reüll, que ningú s'endugués el seu paraigües. Però les llevantades tard o d'hora s'acabaven. I llavors miraves el cel i semblava impossible que estigués serè, i que les bromes haguessin marxat cap un altre país.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Les llevantadas porten molta pluja .