divendres, 5 de febrer de 2010

Tarda de pluja

El rerepaís de Cornellà del Terri és d'una profundíssima i manyaga bellesa. Ningú diria, els forasters sobretot, que a l'altre costat d'aquella ditxosa autovia el paisatge s'endolceix i es fa possible un món sense formigó i rajols. El pintor Lluís Roura va dir un dia "ens ho enrajolaran tot" i és la pura veritat. Però a l'altre costat de Cornellà, on no pot arribar-hi aquesta nosa de les infrastructures, el món és un altre. L'altre dia vaig trencar per la part de Borgonyà i, de seguit, la carretera es va amansir. Plovia i el cel era una carreterada de núvols, i els verds eren tous, i els grisos molt deixats de la mà de Déu, i els arbres i els bosquets eren d'un ensopiment de tarda ensucrada. El cotxe barquejava entre la pluja i tot aquell tros de país s'anava obrint davant dels meus ulls amb la generositat d'un armari rinconer ple de galetes i vi dolç. Cap a Pujals i cap a Palol de Farga la comarca, sota aquelles llums del dia carregat de bromes, es vestia de mandra i de migdiada. Més tard la pluja va insistir i la llum va anar esllanguint-se, estovant-se. Els verds i els ocres dels camps s'anaven fonent entre la boirina. En Lluís Roura apareixia de nou per repintar el paisatge del nostre cel. Vaig sortir de l'hostal per quedar amarat d'aiga. Només uns instants. I per veure com la delícia d'aquesta comarca que és nostra desfilava davant dels meus ulls amb tot el seu esplendor de pluja. A vegades no som conscients que tenim el cel a tocar com un regal de reis. Només ens cal desembolicar-ho i sentir la sorpresa de l'infant. Vam tornar cap a les llums i cap a la fressa amb el record exacte d'haver estat dins un quadre d'en Roura.

1 comentari:

iaiapunkarra ha dit...

Però què cardes, troç de beneit! Que t'has tornat manso, amb la pluja, o què? Què és això de retratar la vostra comarca com un de can Fanga? Per culpa dels quadres d'en Roura, de les bajanades d'en Pla i de les tripades d'en Dalí, ara tenim tot l'Empordà envaït de pijipis, pijos i artistes-progres que només van a caminar si l'ajuntafems arregla els camins amb baranes de fusta i ben macos per poguer passar amb les seves bicicletes!