diumenge, 21 de febrer de 2010

Topologia

Si observem els excrements de diferents esser vius atenent només a la seva topologia, es dir, les característiques de la seva forma, convindrem que la varietat és aclaparadora, aparentment inesgotable, no exempta de certa bellesa intrínseca. Des dels petits esferoides de les ovelles –negres, brillants, quasi perfectes– fins les immenses estructures bovines, extenses i flonges, amb una geometria que recorda vagament l’estructura d’una galàxia lenticular, la extraordinària multiplicitat de formes aparentment inexplicables pot arribar a trasbalsar l’observador poc experimentat. Dins aquesta diversitat destaca, per insòlit, l’excrement humà. Em refereixo, naturalment, a l’excrement humà lliurat a la seva disposició natural, no constrenyit als limitis artificials d’un vàter que deformin i desvirtuïn la seva evolució topològica. En aquest cas, l’excrement humà adopta la forma característica d’ensiamada, o espiral, amb el centre una mica aixecat. Pot variar lleugerament la textura o el color, però la forma ha restat pràcticament inalterable durant generacions sense distinció de raça, sexe o nivell social. Tant és així, que la forma espiral apareix des de la més remota antiguitat, dibuixada o esculpida, a totes les civilitzacions fins la època contemporània. El popular grafisme de l’arrova, associat a les més modernes tecnologies de comunicació, no és més que una reminiscència del instint atàvic de representar, com sigui, la forma de l’excrement.
Doncs bé: si ara considerem l’estructura social humana com un excrement més dels que acabem d’estudiar, advertirem que la seva forma és piramidal, amb els diferents sostrats disposats ordenadament des de la base –molt ampla– fins al vèrtex –extraordinàriament prim– d’acord amb el nivell econòmic de cada component. Aquesta estructura sembla molt estable i capaç de resistir el pas del temps i les inclemències. És desaconsellable qualsevol intent de furgar dins seu –amb un palet o, encara menys, amb el dit– moguts per l’interès científic o la simple curiositat. Les conseqüències que es poden derivar de tan imprudent acció son imprevisibles, des de la picada d’insectes verinosos fins a greus infeccions oculars, sense oblidar l’espantosa ferum que desprèn degut al seu estat natural de corrupció.

1 comentari:

Salta Matxos ha dit...

Benvolgut Llobarro,

Trobo altament encertat el símil que vostè ha efectuat, no sens apuntar que ho ha exposat amb una exquisidesa suprema.
Així mateix, sense ànims de caure en la facilitat de l'ús de l’element escatològic, m'atreveixo a afegir que, la merda, com a matèria que és, adopta infinitat de formes i textures, talment com la societat ho experimenta dia a dia. De fet, una mala digestió de certs elements, com la que patim en l’actualitat, pot desencadenar amb una diarrea aguda (altrament dit, cagar com les oques) que dificulta i fa que esdevingui difusa el vèrtex o punt més alt de l’escalafó de la dejecció.