dissabte, 6 de febrer de 2010

Visca el Pont Major

Llegeixo al diari que un grup de veïns del Pont Major han salvat un noi de Cornellà del Terri de les flames. Aquesta gent es mereix la medalla d'or de la nostra comarca. Humanitat i coratge. Veus com un cotxe es crema amb una persona a dins i t'hi llances. Exposes la teva vida per salvar un vailet. I tant se te'n carda que les flames facin un metre i que el cotxe pugui esclatar. El coratge et crida i la humanitat és una bandera que et protegeix. Es veu que un matrimoni va ser el primer en fer el pas. La parella es diu Camacho-Presas i, tot seguit, s'hi va afegir un altre matrimoni i el seu fill. Contra les flames, contra la por, amb un gest que honora tot aquell veïnat que, per nosaltres, ja és un reialme. Han salvat un dels nostres, un vailet de Cornellà, i això ja és una notícia suficient com per agermanar-nos amb el Pont Major. En aquesta part del país no és pas la primera vegada que es produeix un gest heroic que salva gent de la nostra. En els anys de la guerra el nostre Tren Pinxo va xocar amb un camió de gasolina. Va haver-hi confusió i flames, i gent que va deixar-hi la pell per salvar gent nostra. Llarga vida al Pont Major i als seus herois. Els de la Comarca tenim memòria i la posarem al servei d'un acte de fraternitat descomunal. En recompensa, cada cop que travessi el Pont Major penso fer una mica de "gastu". Serà llavors quan m'aturi a l'estanc del meu amic Batllori i compri un Montecristo. El fumaré a poc a poc en honor i distinció d'un poble de valents, d'un poble de germans. Gràcies Pont Major per retornar-nos un dels nostres. Un vailet que, esperem-ho, se n'acabi ensortint d'aquest malson.

1 comentari:

En Samora ha dit...

Honors i gloria per a la bona gent. Un cas clar de persones que sense ser "nosaltres" són com "nosaltres". Visca, visca i visca