dijous, 18 de març de 2010

El Cònsol

A Girona hi ha un Cònsol de Xisca de Gardi en particular i de tots els assumptes banyolins i comarcals. Ell encara no ho sap, però nosaltres l'acabem de nomenar el Cònsol Honorífic, i no s'hi val a renúncies ni dimissions. Quan Xisca nomena, cal complir. És una llei vella que neix amb la terra. Aquest Cònsol és el Senyor Toni Molera, fill de Banyoles i avui establert a la vila dels quatre rius. El Senyor Molera coneix i controla tot quant banyolí habita per Girona. Ens hem conegut tard i a esgarrapades amb el Senyor Molera però entre nosaltres hi ha la confiança fonda de la gent que comparteix vivències i que té moltes coneixences en comú. Els Molera i la meva família, potser ho he escrit algun dia, ja compartien veïnatge al carrer Nou. El tracte i el freqüentar-se ve de lluny, d'antic, és fondo. Després els Molera i la meva família es retrobaren a les Cases Barates i s'estaven paret per paret. De petit, he pujat a casa de la Lola i l'Asunsión Molera, i vaig aconseguir la seva bondat i el seu tracte afable. En Toni per la seva bonhomia em recorda aquell tracte llunyà. És un llamp d'home que no pot amagar que és un bon home: el seu somriure és franc i en els seus ulls pitits s'endevina la personalitat d'un senyor amb un important entregents. M'agrada trobar-me'l pel carrer perquè en la Girona grisa i una mica esverada hi tinc un punt de suport, un tros considerable d'humanitat, algú que em remet als orígens, a les amistats conviscudes, als dies ensucrats dels temps petits. En Toni s'atura, em mira, m'allarga la mà i expressa aquell somriure reposat i aquella manera de parlar tan suau, tan banyolina. Tenim un Cònsol i és hora que ell en sigui conscient.

1 comentari:

Punt A Punt ha dit...

Sóc filla de Banyoles, establerta des de fa uns anys a la ciutat dels quatre rius. Ara, però, em fa por anar per Girona i trobar-me el vostre cònsol. Jo que pensava que m'havia salvat de l'atenta mirada de Xisca de Gardi... El carrer en va ple!