dimarts, 16 de març de 2010

Els gossos

El gos s'ha convertit en una altra dèria del consum i de la fatxenderia. Som així de tristos i de miserables. En altres temps el gos era més aviat un animal pràctic i al servei de l'amo. D'aquí aquella bestiesa de "el gos és el millor amic de l'home". Una frase que hauria de figurar en els annals de la imbecilitat. El gos servia per vigilar i així es tenien gossos estacats en corretges a l'entrada dels tallers i cases importants de la comarca. Eren gossos malhumorats i de mirada més aviat embogida: podien fer-te un set amb els queixals o desgraciar-te amb una cargolada de cadena, vet aquí. Eren gossos que lladraven a cor què vols, amb un delit envejable fent reverberar les seves cordes vocals per tot el paisatge plaestanyí. Eren gossos mal alimentats, tractats a coces, plens de puces i rènacs. Després hi havia un altre servei que es reservava als gossos: la cacera. Els gossos que servien per cacera eren estibats en patis immunds, compartien un misèrrim raconet i dormien apilonats en foscos i pútrids caus. Quan passaves per davant d'algun redere amb gossos de cacera t'arribava una ferum salvatge, marejadora, incivil. Aquells gossos eren alimentats amb restes de carn amb mosques i a punt de podrir-se. Era la manera de mantenir l'instint, de muscular l'olfacte, de tenir-los sempre tensionats per a la percaça de la carn en moviment. Maremeva. Després, i per acabar, hi havia el gos de companyia que acostumava a ser petit i de raça no t'hi fixis. Era el gos que es coneix com petaner: un gos que cabia en qualsevol racortet, que podia viure en pisos o en cataus, que podia pujar darrera la mobylette i acompanyar el seu amo a fer el vol. El petaner era un gos de provada fidelitat. I de caràcter extrem: podia estar content com unes pasqües o presentar un geni rabiüt i desconfiat. El seu bordar, ras i sec, aconseguia atemorir als qui no coneixen la raça canina. Però un pas ferm en direcció al petaner i un crit altiu aconseguia que aquests gossos es fonguessin com la mantega al foc. El gos petaner, el gos de cacera i el gos estacat a la porta d'un taller s'estan perdent. Ara es compren gossos de pedigrí com qui compra un 16 vàlvules. Per figurar, per projectar-nos, per despertar l'enveja del veí o del saludat.

6 comentaris:

Violeta del bosc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
iaiapunkarra ha dit...

Molt bona l'entrada.

I el gos tinyós ple de puces i garrenys del punki perroflautes, a quina categoria se'l podria fer entrar? La béstia fa de vigilant de l'amo quan aquest va torrat, però també ajuda a la cacera quan l'amo es passa hores i hores fent malabars o tocant la flauta per recollir calers per menjar.

montse ha dit...

M'agradat molt l'article, és veritat que ara els gossos són més per a "fardar" I COM MÉS CAR ÉS MOLT MILLOR.

Quima ha dit...

El gos és un animal molt agrait, fidel i bon company.

Esteban ha dit...

no estoy de a cuerdo con la opinión que tienes sobre los perros,pues sigo pensando que el perro es el mejor amigo del hom bre.

carles ha dit...

Estic de acord en un tall i d'altre no.Crec que es molt personal, per tant