dijous, 4 de març de 2010

Els refranys

El refranyer és més savi que una Enciclopèdia i que un piló d'albarans. El millor del refranyer és que passa de pares a fills amb una tranquil.litat d'esperit que fa caure d'esquenes. L'Amades el va recollir en els seus llibres però abantes que ell s'hi fixés van passar cinc-cents anys i els refranys corrien per tot el nostre país com una ventolera. Hi ha qui parla amb refranys i això és bo. Els refranys indiquen un coneixement il.limitat sobre les coses i sobre la gent. Hi ha qui parla amb cites de savis i fa ser burro. Perquè no hi ha pitjor cosa que omplir-se la boca amb frases apedaçades, baumades de sentit i carregoses. És com tenir un pèl a la llenga. Jo antes pensava que ser instruït volia dir arreplegar moltes frases de gent cèlebre. Llamamau. Torracollons! La Llenga em quedava plena a rebentar d'una regalèsia de frases enganxoses que no hi havia manera de fer-les servir. Les vaig cardar totes rec avall. La instrucció no és res més que repetir les ensenyances dels nostres avis i para de comptar. Diderot? En Met Esparter del carrer Nou. Voltaire? En Taiena del carrer del Puig. Descartes? L'Avi Bota del carrer de les Rotes. I així anar fent. No diré que llegir vagi bé, al tanto, però el que no va bé és llegir com si haguessim d'omplir un magatzem de patates. Els refranys i l'Amades és el nostre enciclopedisme: popular, de part de bo, castís i vertader. Si voleu una prova, fixeu-vos com el refranyer saluda el mes de març: "març, marçot, mata la vella i la jove, si pot". En aquesta frase es condensa amb destresa aquest mes de març de pluges, freds, ventoleres i inclemències vàries. Un mes traïdor que et pot agafar amb el peu canviat.