dijous, 15 d’abril de 2010

Agents secrets

Plovia mansament sobre la nit banyolina. Vaig travessar la vorera del Passeig del llarg en direcció a casa. Foscor silent, l'avinguda deserta. De sobte vaig sentir unes passes darrera meu. Unes passes marcials, segures. Vaig girar-me i vaig descobrir dos tipus amb gabardina al més pur estil còmics d'en Tintín (ja sabeu, els agents de Bordúria) Vaig apressar el pas però aquells homes també augmentaren el seu ritme. Tenia clar que em seguien. En el meu cap es van començar a formular tota classe de teories persecutòries. Però vaig pensar que jo era massa insignificant per ser víctima d'uns agents secrets o d'un atemptat internacional. Quan vaig ser a la porta de casa, aquests dos tipus es limitaren a observar-me des de l'altre costat del carrer. Un cop a casa vaig creure, estúpidament, que jo estava sa i estalvi. Que equivocat estava. Em vaig asseure al sofà encara amb el cor a punt de petar de l'espant. Al cap d'una estona, sonà el timbre. I el reflex de la porta m'envià la silueta sinistre d'aquells dos. Vaig pensar que no en faria ben re de no obrir-los, si em volien mal desbotarien la porta i em cardarien una cara de mans. Així és que vaig obrir-los ben escagarrinat de por. Un dels homes va mig somiure amb la mala traça dels qui no somriuen mai. Va preguntar-me si podien passar cap dins que m'havien de fer una sèrie de preguntes sobre un cas d'extrema gravetat internacional. Vaig inquietar-me i vaig pensar que eren enviats de la República Popular Xina molestos pels nostres comentaris de "què hi fan tants de xinos a Banyoles". Però si aquells homes eren xinos ho dissimulaven prou bé: tenien un deix eslau, un perfil eslau, una vestimenta eslava, uns traios eslaus. Van treure's el barret i la gabardina: i llavors vaig poder admirar els seus uniformes militars carregadíssims de medalles. "Som polacs" van dir i jo, per treure ferro a l'assumpte, vaig respondre "fequigues que jo tabé sóc polac". Amb aquestes que un d'ells em va cardar una plantofada que em fa fer saltar les uieres. "No estem pas d'hòsties, nosatres, no cardis el burro". I jo, tremolant, vaig respondre "sí senyoreta" com en els vells temps del Casa Nostra. En aquestes que van començar a fer-me preguntes i una d'elles, la més essencial, va ser "coneix un tal Samora?". Vaig dir-los la veritat, que sí que el coneixia, que era un tarambana i un ordinari, que no el podia pas veure ni en pintura i blablablà. Aquests homes eren de l'exèrcit polonès i em van venir a dir que en Samora, el que tots coneixeu, és un agent al servei de Rússia que tant pot cardar disbarats a Banyoles com cardar-ne a Cracòvia o als afores de Moscú. Vaig lligar caps: els estranys i insospitats viatges d'en Samora a un lloc tan estrafolari com Cracòvia. Per regla general els de Banyoles quan sortim de casa anem a Santo Domingo, Mallorca, l'Estartit i els més aventurers a Sant Feliu de Guíxols o a Monforte. Vet aquit. Els oficials polacs em van demanar col.laboració perquè el seu país corria serioses amenaces de caure en la grapa enemiga. Vaig jurar, en el silenci d'aquella nit banyolina, sobre una imatge de la Verge Negra de Częstochowa la meva fidelitat a la causa polaca. Dies després vaig saber, a través del faisbuc, de l'enigmàtica visita d'en Samora a Cracòvia i vaig trucar al Coronel Grabowski. "Massa tard, va dir ell, l'operació Gàrgoles de Foc és inevitable". No vaig entendre res. Setmanes després el Coronel Grabowki desapareixia en fatídic accident d'avió. I ara, he d'informar novament, que el tal Samora es disposa a volar cap a Cracòvia just quan un volcà islandès envià senyals de fum a tot el nord d'Europa. Segur que l'erupció d'aquest volcà ha estat provocada. Amb el sinistre objectiu de facilitar una nova i definitiva invasió soviètica sobre l'Europa civilitzada. Jo per si de cas escric aquestes línies amb un gorro militar sobre el meu cap. Es un gorro que el meu nebot va regalar-me en un viatge a Polònia. Per si de cas, m'he col.locat el gorro de l'exèrcit soviètic.

4 comentaris:

En Samora ha dit...

Això és "a can pixa fan ball de nit". Dijous tarda sortia de Banyoles acompanyat del meu gavinet d'homes de confiança i tot just ara, quan son les 6 de la matinada, entrem a Krakow planxats de 9 hores d'un tren malparit i atrotinat. Us ho explico després que em carden fora del vagó.

Meritxell R. Lavall ha dit...

Quel m'ha encantat. Un bona barreja d'humor i de novela negra a la banyolina. Molt subtil.

Comitè d'Orriols ha dit...

Gràcies Meri, venint d'una Leo valoro molt bé els teus comentaris.

Meritxell R. Lavall ha dit...

Així ja sabràs que vull alguna cosa a canvi...