dijous, 1 d’abril de 2010

Amic

Algun dia escriuré tot un llibre sobre en Lluís Vilà. Però no serà avui perquè no tinc ni forces, ni esma, ni em queda voluntat. Se'n van els millors, els bons, els indispensables. I nosaltres ens quedem per fer recomptes sobre el buit, per quedar-nos en estat de xoc talment com si en Cassius Clay ens hagués enviat un cop definitiu, esborronador. Se'n va en Lluís i només em queden les restes d'unes trucades apressades anunciant-me la notícia més fatal. Sobre tots els amics ha caigut un llamp que forada teulades, que esgarrapa les estructures més fortes. Ens podem autoconvèncer que queda l'obra i la creació i blablablà. Però no és això: l'obra no substitueix l'amic, per més poderosa i influent que sigui. Vindran marxants i profetes, vindran papanates i excel.los comentaristes de l'art i col.locaran l'obra on es mereix. Però no ens tornaran l'amic que se'n va per sempre a un confí inabastable pels que quedem aquí. L'obra, tots ho sabíem, és una magnífica expressió del seu talent. Però l'amic és fora. I a hores d'ara estem tots tan perduts, tan isolats, que no sabem què fer ni què dir. No sabem on colpejar per tornar el cop que ens han ventat. On colpejar? Contra la foscor que ens ve a sobre? Contra aquest silenci repugnant que ens ha assaltat? Contra aquesta buidor inesperada i corrosiva? Lluís, amic, en el dolor d'aquests dies només podem fer que esbossar el teu nom. I reivindicar-te per sempre més. Xisca de Gardi plora avui. Amic.

4 comentaris:

En Samora ha dit...

Ens queda el consòl de saber que som de Banyoles i gràcies a això ens en sortirem. Xiscagardià se'n és en vida i en mort.

roser ha dit...

l'impacte de la seva mort ha traspassat amb molt la magica mitica Banyoles. des de el pais del cel gris i d'en Magritte, recordo quan sota la seva direccio varem pintar el mural de la carretera o el poster de la gallina sobre el pupitre en els primers tallers d'estiu als setanta.El seu esperit continua entre nosaltres. ROSER

于名于名 ha dit...

TAHNKS FOR YOUR SHARING~~~VERY NICE.................................................

家瑩 ha dit...

A truly happy person is one who can enjoy the scenery on a detour..............................................