dimecres, 21 d’abril de 2010

Banyoliwood

Tothom sap que Banyoles és la meca del cinema comercial. Hollywood ha quedat com una cosa tronada, de baix sostre, entre ridícula i grotesca. Semblava que la capital mundial del cinema havia de ser Bollywood o com es digui, però els indis són indis i han fet una extravagància que tira d'esquenes. Total que la capital és Banyoles a través de les moltes estrelles que es poden trobar pels nostres carrers i la diversa gent que es dedica en aquesta mentida que és el cine. Mentida, tot s'ha de dir, que fa diners a cabassats com aquella parada del joc de la virolla que no podia faltar en qualsevol fira. Vet aquí. A Banyoles passeges una mica i et trobes qualsevol beneit que fa la seva pel.lícula o que s'ha convertit en director de fotografia. Per no dir que els carrers són plens d'actors de primera fila que prenen el sol o es graten la pera a l'espera d'un nou contracte milionari. Les coses són així. Però com sempre, i això ens passa en tots els ordres de la vida, els banyolins no donem cap mena d'importància al que tenim. Ens ve de mena. Sovint ens hem queixat de les nostres indústries de fama internacional ficades en tallerots miserables, tristois, sense pintar i capitanejades per industrials que vesteixen de qualsevol manera i es tallen les ungles molt de tant en tant. Soms fets i deixats estar. Qualsevol ciutat que fos la capital mundial del cinema ja tindria unes lletres enormes en una muntanya del voltant i un làser que recordaria la fama merescuda. A Rocacorba, per exemple, podríem posar el cartell esplèndid de Banyoliwood i els d'Uot (la capital de la muntanya) i els deixonssis de Girona s'ho quedarien mirant amb un pam de nas. L'altre cosa que podríem fer, no costaria gaire, és convertir el Passeig de La Indústria en el Passeig de les Estrelles: els diferents personatges del cinema posarien les seves manasses en el portland de la posteritat. Lluís Carbó davant del Passeig, Albert Serra davant de Caixa de Girona, Lluís Serrats a la cantonada del Doctor Hysern, Jimmie Gimferrer davant de Ca l'Arpa, i Montse Triola davant d'on hi havia el Cine Victòria. Per posar els cinc primers. Després hauríem de trobar més espai per l'Angel Martin, pel Gallegu, per en Toti Pau, per en Xavi Gratacós, i així anar fent. Ja no queden ais de Banyoles, amb prou feines raja aiga de la Puda, Can Ciurana ha tancat, la Metba també, ens queda ben poc. Ens queden les mentides i la fantasia del cinema. Explotem-ho en el millor sentit de la paraula. I si al desert de California han viscut cent anys de la Babilònia i el cuento xino, per què la nostra comarca no pot agafar el tren i ser un plató gegant, ple d'actors i directors, ties bones i decorats. Claqueta i acció, i que ens serveixin el gin tònic ben fred.

3 comentaris:

En Samora ha dit...

No oblidem en Roger Coma!

josefina ha dit...

No sé pas qui ha escrit aquest article però és francament interessant.No es compren on anirem ha parar, però ja és molt que alguna persona pensi i veigi coses que la majoría no ho faigi. Gracies per la oportunitat de podero fer.

jaume ha dit...

en Roger Coma,gran ignorat i el més gran de tots els que heu parlat