dissabte, 17 d’abril de 2010

Fauna lacustre

La polla de rec (Mentula canalis) habita en principi zones humides, com ara aiguamolls d’origen càrstic. Però ràpidament atrau altres espècies –per exemple, monjos benedictins– per tal que hi construeixin recs a fi de dessecar i fer més confortable l’àrea de nidificació. Un cop els benedictins han acabat la feina, la polla de rec els foragita i s’apropia del sistema de canalització. Au industriosa, aprofita aquests recs per adobar pells, fabricar paper o rentar la roba.
La seva alimentació és variada i abundant –sobretot abundant– i es pot classificar com omnívora, sense ànim d’ofendre ningú. Ara bé, les seves preferències són la carn a la brasa, sigui de porc, xai o vedella, i les gramínies, concretament l’arròs. És freqüent observar grans grups de fins a quaranta o cinquanta individus devorant excitadament aquests aliments a l’aire lliure o bé dins un poliesportiu, amb qualsevol excusa. En aquests casos, el xivarri i els càntics poden arribar a ser ensordidors.
La polla de rec presenta un marcat dimorfisme sexual i és molt fàcil distingir els mascles de les femelles. L’època de zel es prolonga pràcticament tot l’any, amb repunts significatius a la primavera i principis d’estiu, especialment els caps de setmana. Alguns experts apunten la possibilitat d’un augment d’activitat sexual coincidint amb determinades victòries del Barça o avaries prolongades a la xarxa elèctrica, però no hi ha evidència empírica d’aquest extrem.
D’ordinari pacífica i xiroia, la polla de rec pot tornar-se agressiva si sent amenaçat el seu habitat com, per exemple, en el cas de construccions de línies de molta alta tensió que travessin el territori. En circumstancies així, aquests ocells podrien, per exemple, volar en grans formacions de centenars d’individus fins a la línia en qüestió i, tot posant-se damunt els cables, començar a fer la ‘ola’ amb entusiasme feréstec fins que, per efecte de les oscil•lacions, tota l’estructura caigui a terra al mig d’un terrabastall esfereïdor. Després, es retirarien als seus caus i observarien de lluny com corren desesperats pels camps els petits operaris d’Endesa amb les mans al cap, mentre contemplen, desolats, les seves estimades torres metàl•liques recargolades i amb les potes cap amunt i fan comptes del que costarà tornar a endreçar tot aquell desastre. Des d’un bar proper, les mentules canalis fan veure que juguen a la botifarra o parlen de futbol però, en realitat, riuen per dins i fan comentaris sarcàstics i malintencionats que ningú no entén, llevat d’elles.
No s’ha donat mai el cas, però podria passar.

1 comentari:

Quima ha dit...

Cal cuidar tots els espais naturals,en aquest cas les plantes i els animals en diran bé.