diumenge, 25 d’abril de 2010

Para de comptar

La nostra particular forma de sumar-nos a la diada independentista ha estat plantar tomateres. Des del cel, no es veuen. Mirant-les de prop semblen males herbes. Però les regues rectegen i el pare se n'ha cuidat prou bé de regar-les un cop plantades. Ningú diria que aquestes tomateres creixeran, es faran robustes, caldrà lligar-les, i faran fruits. A força d'aigua i a força de creure amb elles. Talment les consultes d'avui i d'ahir i de demà. Des del cel semblen una minúcia. Mirades de la vora, són molt petites i tenen una minsa resposta. Però caldrà cuidar-les, i regar-les, i aquesta minoria que avui surt a votar amb el temps seguirà creixent. A base d'aigua o d'aiguats. I poc a poc caldrà relligar-les i nesprar-les i el que sigui. Amb el temps, el fruit. I el fruit serà, indiscutiblement, la preauda victòria que estem esperant des de fa segles. Sí, encara que no es vulgui, aquesta vegada va de veres. La llibertat és al cap del carrer, esperant-nos amb els braços oberts, l'únic que hem de fer és creure en la força de la nostra convicció. Xisca de Gardi el dia de la independència pagarà un vermut a la Plaça Major. Olives, patates del xurrero i xampany. Llavors ja podrem tornar a casa amb una doble alegria: la que dóna el xampany i la que atorga ser conscients que només som súbdits de la més meravellosa de les causes: la ciutadania de Catalunya. Cap rei, cap constitució forastera, cap jutge malalt. Només nosaltres, i para de comptar.