dilluns, 10 de maig de 2010

Bèlgica (articles d'això que diem Europa)

De tots els pobles europeus hom té una simpatia universal, infinita, peculiar cap al món dels belgues. Aquell país planer que mira el mar des d'un núvol etern. El país inventor de les patates rosses i no és cap broma. Si un país inventa una cosa tan útil, tan pràctica, tan humana com les patates rosses ja mereix ser en els capítols de la història universal amb lletres dolces i arrodonides. El país belga és d'una complexitat fabulosa i per això en sóc un admirador tan irracional. En pocs metres de ciutat hi habiten dugues comunitats que res tenen a veure i que es cuiden cardar els plats pel cap. Es la metàfora d'Europa, una cosa que mai funcionarà perquè som massa diferents els uns dels altres, i no tenim cap ganes, ni humor, ni seny, ni temps per buscar d'assemblar-nos. Dels belgues es fan uns acudits, xistes en diria jo, horribles per no dir vomitius. Se'ls tracta de beneits, de no tocar ni quarts ni hores, de pallussos. Els holandesos no tenen per re als seus germans de llengua. Els alemanys els maltracten. I els francesos tapoc tenen cap consideració cap als belgues que parlen com ells. El respecte no està pensat pels belgues. Però són un poble interessant amb polítics que no només dimiteixen si han comès algun error sinó que es buiden un carregador dintre la banyera. Són gent peculiar. Algú fa associacions estranyes amb els belgues només perquè uns quants senyors grans amanyagaven mainada fora d'hores i fora de lloc. Són dèbils, com quasi tothom, només que si ells ho fan tot s'engrandeix, tot s'exagera, tot es deforma. Un país que té 200 menes de cervesa només pot ser un país civilitzat, gran, esplèndid, completíssim. Si al cim combinen patates rosses amb musclos, la cosa ja és d'una excel.lència plaestanyenca. Ben mirat, si mai foto el camp d'aquí, tinc molts números per perdre'm a Brusel.les. Deixeu-me entre aquells carrers grisos, caminant perdut sota la pluja, una mica trompa de cervesa, i de caps a una oficina de la Unió a demanar una subvenció de 750.000 milions d'euros. Si els bancs ho han aconseguit, no seré jo menys.

5 comentaris:

llobarro de bosc ha dit...

Vés a Bruixes, la ciutat més maca del món (després de la nostra, s'entén)

En Samora ha dit...

Un país que té més de 200 cerveses i cap que valgui un xavo. Per mi ja l'haurien de cardar enlaire, igual que Islàndia. Sé de bona fer que en Mastegatatxes n'opina el mateix, m'ho va dir el dia que li vaig preguntar si aniria a Brusel·les a formar part d'un dels 10000 catalans. Ara, què collons pretenc fer entendre al dròpul d'el Comitè d'Orriols, que prefereix la Volldam a l'Atlètica...

Mamadou Diouma ha dit...

Ves a Bruixes, la ciutat mes macas del mundo .

Antonio ha dit...

esta bien pero un poco chistoso

roser ha dit...

la veritat es que si viu molt be a Bruxelles, ara que els que som del pla de l'estany a pertotarreu ens sentim forasters i ens manca l'estany.
Tampoc si veu gaire el sol,comptant amb avui ja fa tres dies que plou i e molt aburrit i trist