dimecres, 12 de maig de 2010

Cabanas el mite

Sempre m'ha perseguit la història de Josep Cabanas. Va ser un anarquista dels anys trenta, un agitador, un comissari polític com cal. Va treballar a França de comptable i un dia s'emprenyà amb l'amo perquè no el volia despatxar. En Cabanas va robar el que creia que era seu: que era el que l'amo li negava. El van fumbre a la presó de caps, perquè, ja se sap, al món només es permeten una classe de lladres que són els d'etiqueta. A la presó, en Cabanas va coincidir casualment amb Buenaventura Durruti. En Durruti en una carta escrivia "de petit, el primer que vaig veure al meu voltant va ser patiment, no només de la meva família sinó també dels nostres veïns. Per intuïció jo ja era un rebel, crec que llavors es va decidir el meu destí". En Cabanas també intuia que formava part d'una classe de rebels, dels que no s'anyoquen, dels que planten cara. Durruti li ensenyà el camí a prendre: el de l'anarquisme. I des d'aquell dia, el destí de tots dos va ser avançar plegats per un corriol estret i perillós. Cabanas va agitar l'anarquisme a la comarca, va preparar la seva gent i els va tenir instruïts pel dia que havia de venir. En Cabanas vivia en una pensió del carrer Sant Martirià, llegia, escrivia, donava conferències, esperava. Va venir el dia de la revolució i el nostre home- que duia un bigoti i arrossegava lleugerament un peu al caminar- va ser dels que fa estar al capdamunt de tot aquell avalot. A la plaça del Monestir i davant la gentada que volia assaltar Casa Missió, en Cabanas s'alçà i va fer un dels seus gestos més arriscats, més valents: gosà parar els peus als caps calents, pistola amb mà, essent capaç de sobreposar-se a la por i al seu cos malfet i esquifit. Pistola en mà, aquell home menut i estrafet, pogué calmar la gentada. I els capellans van poder sortir de Casa Missió sense que ningú gosés fer-los mal. El segon gest d'aquell home va ser allistar-se i anar al front. Podia, amb la seva condició de líder, quedar-se a la reraguarda i prendre una vida reposada i fàcil. Com tants altres. Però en Cabanas va decidir que el seu lloc era a les trinxeres. Allà, al front d'Aragó, un soldat de Banyoles va descobrir el cadàver d'en Cabanas, una bomba l'havia masegat. Poc temps després Durruti moria a Madrid. El destí d'aquells dos rebels per intuïció havia estat el mateix: morir en el camp de batalla defensant els seus ideals.

1 comentari:

ireneserrat ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.