dimarts, 18 de maig de 2010

Els chimos.

Els chimos foren uns caramels que aconseguiren fer-se un racó en un món tan polaritzat com el de les xuxes. Entremig dels xups, les piruletes, els “palotes”, confits i companyia, aquests entranyables forats envoltats de caramel, com deia la cançoneta de l’anunci, aconseguiren convertir-se en habituals dins les carteres i butxaques de la nostra infància.
Un tub format per una vintena de chimos agrupats de quatre en quatre segons gustos i colors era un infalible reclam d’amics que s’amuntonaven a tot voltant amb la mà de pidolaire. Sempre hi havia algun desvergonyit que gosava, a més, fer incís respecte les preferències pel que feia al gust de l’homenatjada llaminadura. Aleshores la resposta sortia automàticament: si mira... el que toqui, toca.
Antes, amb els chimos, el món era millor.

3 comentaris:

estrip ha dit...

jo no menjava chimos, m'ho vaig perdre. Algun peta-zeta de tat en tant, que em sembla que encara existeixen.

llobarro de bosc ha dit...

S'hi podia especular, amb els chimos?

iaiapunkarra ha dit...

L'únic inconvenient era que, a diferència d'altres caramels que anaven en bossa, amb els Chimos no es podia triar, perquè si ho feies, havies d'esparrecar mig paquet i després els perdies.

I sempre et venia un amic a demanar-te'n un just quan sabies que venia el de maduixa. I com que no li podies pas negar, ell que sempre et convidava a burmanflashs, a tu t'acabava tocant el de menta, que normalment era el que ningú no volia.


Per cert, ja que estem nostàlgics, l'altre dia estava pensant en els famosos mosaïcs de rajoles de la xocolata Torras. Perquè d'aquells engronxadors de ferro tan incòmodes, crec que ja no en queda ni un. Aquesta iaia estaria molt agraïda si vosaltres que hi teniu tanta traça, en feu post-homenatge a aquells "quadres" grocs que poblaven tots els poblets de la comarca.